Estada als Pallars. Trobada de família per la Mare de Déu d'agost

https://www.ccma.cat/3cat/pallars-sobira-pallars-jussa-noguera/video/1492649/

Aquest estiu he pogut fer realitat uns altres somnis. Fa uns anys a l'última trobada de cosines, el nostre cosí Jordi de Llesui, va comentar que la família de la nostra padrina es trobaven el 15 d'agost a Escart on ella va néixer. Quan ho vaig saber em van agafar unes ganes enormes de poder estar a la trobada. I després de comunicar-ho a les famílies vam aconseguir ser 45 persones les que vam dinar al restaurant de l'hotel Castellarnau d'Escaló el poble proper a Escart. Les més agosarades al matí van visitar l'ermita de Sta Maria de la Roca a 20 minutets d'Escart. Com diu el seu nom l'ermita es va excavar en una roca i pel que van comentar les que hi van anar el camí es força complicat.

casa Esteve on va néixer la padrina Carme

La Noguera Pallaresa

Va ser molt emocionant trobar-nos amb familiars que no coneixíem i retrobar-nos amb les que feia temps que no ens veiem. L'Emiliet, fill del mestre dels nostres pares i mares, ens va fer plorar al recordar temps molt durs de la nostra guerra incivil. El seu pare es va lliurar per poc d'una mort que van patir molts dels seus companys. Li van treure el títol de mestre i sort de la gent del poble per poder tirar endavant. Va explicar que la meva mare el va cuidar quan era petit i les llàgrimes em van rodolar per les galtes quan ell demostrava que encara n'estava agraït. En el seu llibre"Exercici de memòria" explica amb detall aspectes del Pallars Jussà. Ens en va regalar força exemplars i sempre el recordarem amb molta estima. 

El camí des d'Escaló a Escart uiiiii corbes i més corbes. Sort del nostre altre cosí Jordi d'Obeix o Oveix (es troba de les dues formes) i la seva dona Lourdes, vaig poder complir el meu somni. Veure la casa de padrina Carme, el poble, el cementiri dalt de tot del poble amb un accés gens fàcil. No sé pas com no ens hi vam trencar el cap. Ningú més es va animar a passar un bon tràngol si trobàvem un cotxe de front i a veure com ens en sortíem. Sortosament no el vam trobar i després de  baixar de nit (Jordi vinga xerrar i xerrar entusiasmat, volia anar en aquelles hores a l'ermita de la roca, ai Lourdes i jo ens miràvem espantades!) vam tornar a Escaló sans i estalvis. Tothom havia marxat als seus caus. El Carlos força malhumorat també hagués marxat però em va esperar. Pobre d'ell si no ho fa!

L'Oriol i família al matí van voler que anéssim a veure'ls on havien passat la nit. Ai el Carlos això de les carreteres de muntanya... Sort que la Mar el va convèncer i per una néta es fa tot. Vam arribar a Port Ainé amb els picarols per corbata però quina vista! La sensació és ufff quina passadaaaa! Em va semblar dansar amb el vent tot veient  al voltant muntanyes i més muntanyes que tocaven el cel. La Mar em va explicar on era la Pica d'Estats, el punt més alt de Catalunya que tants cops havia repetit que volia veure. I vaig poder complir un altre dels meus somnis. Gràcies Mar bonica per fer-ho possible.

https://www.turismefgc.cat/es/blog/port-aine/?_gl=1*1jnxzfl*_ga*MjY4MjA0Nzc0LjE2OTk5MTEyODc.*_ga_D8LR3VYWV8*MTY5OTkxMTI4Ni4xLjEuMTY5OTkxMTMyNS4yMS4wLjA.

Vam completar l'estada als Pallars visitant la Vall de Boí, el Llac de Sant Maurici que coneixíem però feia molts anys que no hi havíem tornat. 

https://www.vallboi.cat/ca

     

https://www.aralleida.cat/es/publicacions-territori/mapa-guia-pallars-sobira/

https://www.catalunya.com/parc-nacional-daiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-17-17001-573521?language=ca

Vam fer 4 nits a l'hotel SegleXX de Tremp, lloc molt recomanable. Va ser el segon cop que hi anàvem i segurament hi tornarem. 

Temps enrere (17-9-2007) vaig fer aquest poema:

                          ARRELS

Aquest cap de setmana

amb la família hem estat

i aquest senzill poema

de record he composat.

Oveix, Suterranya,

pobles del Pallars Jussà

envoltats de muntanyes

bressol d'avantpassats.

Trepitjant les vostres terres

sentiments he recordat

de quan sols era una nena

i amb vosaltres vaig estar.

Gent de Catalunya, d'España,

de tot el món hi arriba

per visitar i guanyar-se la vida

per estimar i ser estimada.

La vida continua

els temps van canviant

amb pau i harmonia

conviure s'aconseguirà.

La Terra pertany a totes

i l'hem de conservar

unint colors i ètnies

compartint amor i amistat.

Tardor

Després d'un estiu massa calorós, continuem amb una tardor estiuenca. Avui primer dia d'octubre es ben bé com si fóssim al mes d'agost. I costa portar el dia a dia amb aquestes temperatures. 

La Mar ha començat P3 a l'escola dels grans. Al juny vam anar a la seva graduació a la llar d'infants. Ai quin riure quan van dir graduació! L'acte va ser molt emocionant. I l'Arnau 4art uf com creixen!

Els dies que coincideixen a casa gaudeixo d'allò més amb les seves sortides, ocurrències... Ai que boniquet i boniqueta són. Quan marxen, tot i que estic que no m'aguanto, dono gràcies per haver pogut estar amb ell i ella. Realment són un regal del cel. I la Mel, la nostra néta peluda com diu l'Eva, quina altra també. Avui ha estat a casa i s'ha fet un tip de figues. He volgut fer una volta amb ella però, suposo per la calor, no ens hem pogut moure d'enfront de casa. El 21 d'octubre farà un anyet, explicaré sobre ella. Com es fa estimar!

Fa uns dies vaig fer una bona neteja de la figuera. Vinga tallar branques per a què pares de donar més fruits i treure els del terra per a què els mosquits marxessin i deixessin de picar. A l'agost mentre agafava figues em va picar, jo diria una vespa asiàtica i...  Ai quin mal i a sobre dues picades una a la galta dreta a prop de l'ull i l'altra al dit gros de la mà esquerra. Va aprofitar i apa dues picades. No li vaig donar importància fins l'endemà a l'aixecar-me i veure com s'havien inflat. Al servei d'urgències em van injectar cortissona i una setmana amb antihistamínic. A prop de l'ull encara hi ha senyals de la picada. 

Ahir l'Arnau va jugar el seu primer partit de bàsquet d'aquesta temporada. Ja està federat i gaudeix molt fent aquest esport.  

octubre 2022

  

Després de la tempesta ve la calma

O també "No hay mal que cien años dure" Ja tenim aquí un altre cop les festes nadalenques. Cada any que passa trobo que arriben més aviat. No te n'adones i passem de Sant Joan al nadal. Sempre dic que sigui així perquè quan hi ha problemes els dies es fan llaaargs, insuportables... 

El gener d'aquest any em vaig animar a tornar a començar un altre tractament  per tal de poder millorar de tot el que envolta la Síndrome de Sensibilitat Central. Fa molts anys que tenia en ment la Fundació Alborada que portava la Dra Pilar Muñoz (actualment jubilada). Em vaig informar però haver d'anar a Madrid ufff. L'Alba, també afectada, em va comentar que ara les visites es podien fer online i després de pensar i pensar perquè és massa costós econòmicament i s'han de fer proves, prendre un munt de productes que atabalen a qualsevol i més en el nostre estat. I sempre et queda el dubte de si realment és aconsellable, si funcionarà, si,si... Reconec que l'esforç ha valgut, ara m'atreveixo a dir que estic millor i que és vergonyós, indignant que aquesta mena de tractaments no estiguin a l'abast de les persones afectades. Jo ja he fet tard, la meva vida a partir d'ara es veurà afectada per altres problemes a part de la SSC. És llei de vida i no es pot demanar res més. Però hi ha tantíssimes persones ben joves afectades atrapades, torturades per aquest malson. És injust que havent millores no se'n puguin beneficiar. La Seguretat Social facilita altres tractaments i en el nostre cas res de res. Només ens queda reclamar i tornar a reclamar. Jo aportaré el meu granet de sorra escrivint a Muface. Em tornaran a dir el mateix: Fins que la Seguretat Social no ho contempli, Muface tampoc ho farà. L'últim cop que vaig parlar amb Adeslas, sobre el tema, em van passar amb la doctora d'urgències. Em va dir que un divendres a la tarda no em podia atendre entre altres comentaris fora de to com que la Sensibilitat química no existeix i,i,i... Vaig acabar penjant el telèfon abans que em donés un iuio. Mare meva quines professionals tenim! Trist, molt trist que només a la privada t'entenguin i puguin solucionar en  part problemes com els nostres. 

Acabo dient que és meravellós poder fer una mica de vida social, sentir-se com la resta un xic integrada a la normalidad. Tant de bo duri aquesta calma i la tempesta s'allunyi per sempre més. Agrair a totes les que ens ho faciliten desitjant que ben aviat estigui a l'abast de tothom.

https://www.granadahoy.com/granada/Sensibilidad-Quimica-Multiple-perfume-suavizante-vivir_0_1694832782.html

L' Arnau fa 8 anys i el iaio Karlos 70! 10 i 12 de novembre

Novembre arribat aniversaris a celebrar! I el dia 25 la tita Montse farà 40 anys. I que vagin caient mentre la mala salut de ferro ens acompanyi. 

Aquest curs l'Arnau ha començat a fer bàsquet. Normalment són 15 nens i 4 nenes. Li ha tocat portar el nº7. Estic al pavelló fins que ve sa mare. Sort en tinc de la mascareta ufffff l'olor a tigre a més de perfums i altres tòxics és insuportable!

El dijous dia 10 va ser l'aniversari i el divendres dia 11 va fer el seu primer partit. El Marc formava part de l'equip contrari i va ser emocionant trobar-nos amb el fill i el nét dels nostres millors amics de tota la vida. 

https://www.youtube.com/watch?v=dmJS9OdtdQA   

11 de Setembre Diada de Catalunya

Aquest any hem pogut participar a la manifestació multitudinària que es va celebrar aquest diumenge. L'any passat no va ser així per por a què ens contagiéssim del maleït covid. Quin greu! La sensació de no haver fet el que calia em va caure a sobre, em va fer sentir fatal! 

No cal dir que el tema polític està força complicat, no s'entenen entre ells. Això no es motiu per a què no puguem expressar el nostre desig d'independència i al menys en el meu cas m'ha decidit encara més a participar a la manifestació. Estic molt, molt dolguda perquè persones molt properes hi han faltat. Vaig arribar a casa rebentada, fins i tot em costava respirar, però satisfeta de participar a l'acte. 

Què hi farem! Nosaltres, les de la nostra edat hem passat moments molts durs amb el tema de Catalunya. Mai oblidarem les que han perdut la vida per poder gaudir d'uns drets que se'ns volen arrebatar. Diria tantes coses... Fa temps en una fira d'un poble vam comprar una ceràmica en forma del mapa de Catalunya on s'hi expressen perfectament els nostres sentiments.

(foto de Sant Google)

Vam fer fotos que de moment no surten al mòbil. Les posaré quan ho facin. 

https://consellrepublica.cat/resum-en-imatges-de-la-diada-2022/   

Mentre feia aquesta entrada han caigut quatre gotes. Quina llàstima que no plogui més. Fa tanta falta l'aigua! I la calor és massa! Acabo de matar un mosquit tigre podrit. Em treuen de polleguera i em transformo en una assessina sanguinaria quan els veig. Quin plaer matar-los!!!!!

Positius de covid 28-4-2022

https://www.ara.cat/societat/salut/oriol-mitja-contagia-covid-avisa-l-inici-setena-onada_1_4353179.html

Quina raó l'Oriol Mitjà! Ahir mentre llegia la notícia vaig tenir un presentiment i al vespre després q el Carlos anés al metge es va fer realitat. Vaig utilitzar un test q teníem a casa i... Estem tots dos confinats. 

Només demano poder passar el procès a casa. Pensar que el fet de contagiar-nos és inevitable. Totes acabarem contagiades. 

El dissabte, dia de Sant Jordi, vam dinar amb fill, filles, nét i néta a un restaurant. Em moria de ganes de trobar-nos. Gaudeixo mooolt amb les ocurrències de l'Arnau i la Mar. I s'estimen tan! La Mar no para de cridar el seu cosí. I ell gaudeix sentint-se el gran. De vegades també fent-la enfadar.

Si no hi haguéssim anat, si... si... penso i torno a pensar. La vida és així, com diu l'Arnau (no sé de qui ho ha copiat). Posa una careta de nen revellit quan ho diu ben seriós. Sí, sempre "cosetes" per a no avorrir-nos. Covid, problemes de tota mena, més de dos mesos de guerra... I relaxar-nos massa aviat traient-nos la mascareta. Jo tinc clar que me la torno a posar. 

L'Arnau i jo juguem a botigues. I a que ell arregla cadires.

Aniversari de les nenes 4-4-2022

https://www.youtube.com/watch?v=9t97ewOPZDc

L'Arnau a l'Eva i a mi (quin plaer!) ens diu "les nenes". Aquest any el nostre aniversari va caure en dilluns i el vam anar a celebrar a Sabadell. La Mar i els seus papis estaven malaltons i els vam trobar molt a faltar. 

El Carlos va fer el pastís que li surt millor, és el meu preferit. No m'agraden els dolços i aquest el trobo per a llepar-se els dits. El fa a ull barrejant 4 ous, 3 recipients de formatge fresc de cabra una cullerada de Maizena i al forn. Per decorar maduixes, ous de xocolata, melmelada de mango i... el que us vingui més de gust.

El diumenge, dia 3 vaig tenir el meu regal. Anar a veure la Cubana amb bons amics. Hi vam anar a la sessió del matí perquè a la de la tarda des de mesos que no hi havia lloc. És que mira que en són de bones! A mi des de sempre "Les Teresines" em fan xalar, són les meves preferides. El documental que van fer a tv3 al Sense ficció, el dimarts dia 5 boníssim. El dinar al "Cent focs" i l'herba al "Cafè de l'Òpera" van completar el dia força fred. Uf com si hagués anat a l'Himalaia. Increïble oi? Una setmana de repòs em va tocar. 

Abans de començar l'obra van dir que no calia apagar els mòbils i que podíem fer les fotos que vulguéssim i aquí en deixo unes quantes de l'espectacle"Adéu Arturo".