El temps vola, no s'atura per res. La vida sempre continua caminant, tot queda enrere. Ara, dos quarts de dotze de la nit fa un any que la mama va deixar de patir després d'uns dies massa durs que ningú no hauria de passar. Als animals se'ls sacrifica per tal d'estalviar-los sofriment. En canvi amb els humans, degut a idees poc evolucionades principalment religioses, massa sovint s'espera a què el final de la vida arribi sense tenir en compte l'estat de la persona. És un tema massa complicat perquè ningú vol que un ésser estimat marxi per sempre més. És un sentiment difícil de definir, vols i dols. És un tràngol per al qual ningú ens ha educat i tenim segur que un dia o un altre haurem de passar. Res no és etern.
El meu pare va morir la nit de Nadal del 2001 i una nit d'insomni vaig fer un poema que comença així:
Ens hi hauríem d'educar
per poder-la aceptar
la mort que només
anomenar-la a molts
porta esgarrifança.
Diuen que la mort és una porta a una altra dimensió. Jo m'ho crec, em comforma.
La mama va haver de passar tres anys i onze dies a la residència, sempre em sentiré malament per no poder tenir cura d'ella, per haver de treure-la de casa seva i portar-la en un lloc estrany que per més que vulguin mai és el que pretenem que sigui. Durant aquest temps he anotat fets, històries de persones residents, treballadores... per tal de no oblidar l'experiència que anàvem vivint. Una experiència amb molts qualificatius que guardaré escrita en el recull dels meus treballs. La mama em va ensenyar que tot el que s'escriu es pot llegir. Quan rellegeixo el que fa temps vaig escriure, recordo la frase que em va dir la mama. És impossible recordar-ho tot, si ho escrivim ho rescatem de l'oblit.
Els meus padrins i pares van néixer a la comarca del Pallars Jussà (Lleida). Lluís, el meu pare el 12-8-1918 a Suterranya molt a prop de Tremp. Àngela, la meva mare el 13-2-1927 a Obeix, a la Vall Fosca.
http://www.lleidatur.com/Turisme/Planificaelteuviatge/Onanar/Pirineus/ElsPallarsJussa.aspx
Aprofito per posar també en aquesta entrada fotos dels meus padrins (avis) a qui no vaig poder conèixer.
El meu 1er cop a la platja 
que guapa!!!
Les basses d'Alpicat
El papa va passar 7anys privat de llibertad,
pobrissó!
1er viatge a Mallorca
