Fa anys vaig fotografiar aquest missatge. Amb el temps s'ha anat deteriorant la pintura. L'altre dia a la sortida del teatre la vaig tornar a fer per posar-la aquí.
CAL PROTESTAR FINS I TOT QUAN NO SERVEIX DE RES Manuel de Pedrolo.
Si tornés a néixer i sapigués el que sé ara (cosa impossible) protestaria encara més del que faig. N'he vist de tots els colors i no m'atrevia, en massa ocasions, a queixar-me a reclamar els meus drets. Als de sempre els hi convé mantenir-nos desinformats, adormits per tal de manipular-nos al seu gust.
Ai si ens féssim escoltar, ai si ens poséssim al nostre lloc i exercíssim el nostre dret de reclamar i tornar a reclamar i protestar i tornar-ho a fer. Un cop, un altre cop, mil si cal. Com diuen: otro gallo nos cantaría.
Dir-nos: no servirà de res, per què hem de disgustar-nos, esforçar-nos si després res de res. Aquests missatges sí que no serveissen de res. Com a mínim si diem la nostra emocionalment, jo al menys, fa que em senti millor. Qui calla atorga i això de cap de les maneres!
En aquest poema, (mare meva com passa el temps! el vaig escriure ja fa deu anys! ) explico els meus somnis segurament impossibles però.
SOMNIS
Estimar la tendresa
La sinceritat
Somriures de benvinguda
Mostres d’amistat
La comprensió, la igualtat
Les bones maneres, la generositat.
Rebutjar la mentida, la fredor
El cinisme, la falsedat
La fam, el dolor, la injustícia
La ingratitud, la intolerància
Dels benestants davant
La misèria al seu voltant.
Estimar, rebutjar, maleir
Contemplar i patir
Protestar i reivindicar
Tolerant i sobrevivint
En mig de somnis d’esperança
D’aconseguir un proper dia un món millor.
