diumenge, 23 de novembre de 2014

Tornem a sortir a la tele i més informació

                                      
De vegades els desitjos es compleixen. Hem de vigilar què desitgem. Al meu llibre "Estimar-me perquè no?" comento que aniré on faci falta per tal de fer difusió de com ens sentim les persones afectades de sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i fatiga crònica. Doncs apa ara m'ha tocat fer-ho! Ai com m'embolico! Mira que li he dit vegades al Karlos: no em deixis ficar en problemes però com no li faig cas... Sovint el destí és ben capriciós. 
Bromes a part, estic molt orgullosa d'haver pogut representar moltíssimes persones afectades que lluitem per fer-nos més visibles, per exigir que se'ns tracti com cal a tots els nivells de la societat i per advertir que cada cop hi ha més persones amb malalties ambientals.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nom-programa/La-sensibilitat-quimica-una-malaltia-incompresa/video/5359634/   De moment aquest enllaç funciona.

Torno a posar l'enllaç del magnífic reportatge de Carles Guàrdia i Mireia Pigrau. 
http://www.tv3.cat/videos/3316390 
http://vimeo.com/19098718  Subtitulado en español

La conferència estupenda del Dr. Pablo Arnold
https://www.youtube.com/watch?v=16wjFT_newk 

Hogar sin tóxicos del periodista ambientòleg Carlos de Prada
http://www.hogarsintoxicos.org/ 

Fibromiàlgia i alimentació
http://mesientabien.com/wordpress/#sthash.A05aTeL5.dpbs 

Interessant aquesta guia
a http://myegoo.s3.amazonaws.com/egoo/e1149003228/myegoo_guiadecontrolambiental_o.pdf myegoo.s3.amazonaws.com myegoo.s3.amazonaws.com 

Malalties anti-sistema

I una bona notícia
http://www.ligasfc.org/?p=725

dissabte, 15 de novembre de 2014

Ja som avis!

                     
Hola, el dilluns 10 de novembre a les 18,18h va arribar l'Arnau. L'Eva i ell estan molt bé. El Guillem, el pare, superbé i nosaltres molt contents de ser avis per primer cop. Veure l'Arnau és una sensació increïble. Per molt que t'ho intentin explicar,  només s'entèn quan es viu.
Tinc unes ganes de veure'llll! Veig la seva careta contínuament. Estaria amb ell tot el temps però no ho podem fer. És preferible aguantar i que no ens treguin de casa seva a cops d'escombra, oi? 
I va anar millor impossible, el dia 9 vam poder anar a votar i el Karlos en representació de tota la família va ser president de mesa a Can Planas.

Aquest poema per recordar-lo

Vas arribar a les nostres vides
el dia 10 de novembre
quan la tardor ja era entrada
de colors càlids tot ho pintava
i com ella vas acolorir els nostres dies

El teu somriure desfà la tristor
els teus ulls blaus de mar 
brillants d'estrella
retornen les il·lusions

Arnau el nostre petitó
que la sort t'acompanyi sempre
siguis benvingut, molt benvingut. 

I la nuka sembla entendre que l'Arnau és un bon minyó. Està ben tranquil·la com de costum.   

dijous, 6 de novembre de 2014

Escrit publicat sobre la Diada

                              
Estic mal acostumada, escrit que envio a la premsa, escrit que se'm publica i en diaris de força tirada. En canvi aquest només l'han publicat a premsa local. M'ha arribat que al restaurant  que faig referència, s'hi troba sovint un grup polític poc evolucionat. Bé aquí teniu l'escrit enviat el 12-9-14:


No ens deixem menysprear, posem límits.

Em considero una persona tolerant, conciliadora, educada, però no permeto que se'm prengui per traidora. La màxima “Que la prudència no ens faci traidors” hauríem de tenir-la ben present en els temps que vivim. M'explico:
Després de l'emoció viscuda participant des de les tres de la tarda a la trobada del Procés Constituent i seguidament a la be baixa, veient gent amb moltes dificultats fent pinya per demostrar el nostre desig a tot el món, vam voler celebrar la nostra Diada de Catalunya sopant en un dels més anomenats restaurants del Port Olímpic. El cansanci acumulat es mereixa una estona de repòs i satisfacció. Però...vam començar malament demanant si podien canviar el canal de la tele per veure com havia anat la manifestació. L'encarregat ho va fer a petició del cambrer amb poc gust. Es veu que voler veure la nostra televisió és una cosa estranya. Al sortir les imatges de la manifestació, una parella del nostre costat, va preguntar en anglès quanta gent es calculava que hi havia participat. Veient el posat burleta, despectiu de l'encarregat, em vaig avançar dient one million and half, milió i mig vaig dir dirigint-me a l'encarregat. Ell continuant amb el seu mal humor va dir que un milió i mig sent set milions i mig a Catalunya no era res. I per acabar-ho d'adobar ve un altre personatge (encarregat del restaurant també, hi ha molts cambrers i encarregats al local) i diu: esos de la manifestación son 4 niñatos. És fàcil imaginar la meva reacció. Tinc l'esquena malament i el dolor punyent era res comparat amb el dolor sentimental que em produïen aquells empleats menyspreant-nos amb els seus comentaris. Vam demanar el compte i que no ens portessin el segon plat. I vaig caure en la seva trampa perdent l'oremus, perdent la tranquil·litat i dient el que penso: si no estimeu Catalunya marxeu perquè jo no hi veig ningú lligat amb cap cadena i massa gent ha donat la vida pel nostre país. Viure en un país que no s'estima trastoca a qualsevol. Un altre encarregat d'origen oriental parlant un català perfecte, es va disculpar insistint en què acabéssim de sopar i li ho vam agrair. A la parella anglesa vaig explicar el que havia passat disculpant-me per la què havia muntat, per haver caigut en la provocació dels de sempre. Entenien perfectament la meva postura, també havien estat a la manifestació i van assegurar que acabarem aconseguint ser independents. L'amanida em va caure malament però si no hagués dit res segur que hagués estat pitjor. Casualment el restaurant té el nom d'una capital castellana, curiós si més no. De gent impresentable n'hi ha arreu i força vegades confonen les bones maneres en debilitat i sincerament n'estic farta. Sé que no n'hem de fer cas però de cap manera i menys en un establiment de restauració hem de deixar que ens avassallin per ser i sentir-nos catalans i catalanes.  



Diarielmonicdetorredembarra.