Com procurem fer aquestes vacances, ahir ens vam trobar amb la Teresa. mentre la mirava vaig somriure pensant com hem canviat. Les dues érem morenes, amb pocs recursos econòmics. Miràvem d'estalviar treballant a l'estiu de monitores, fent ninots de roba, classes particulars... Les dues vam acabar Magisteri i vam poder accedir a la feina que ens ha permés tenir una vida millor que la dels nostres pares. Les dues filles úniques, hem tingut un fill i una filla, dos néts (la Mar ha de néixer, sa mare ja ha complert) I les dues hem perdut la mare amb uns mesos de diferència. Cada cop que ens veiem ens emocionem recordant el temps que fa que dura la nostra amistat. Ara som rosses de pot per tal que les canes es vegin menys i tot i que els anys se'ns posen a sobre, ens trobem ben conservades i no parem de dir-nos floretes. La Teresa diu que com ens veiem sovint no ens adonem que ja ens fem velles. Sempre com ara, dic jo per mantenir l'optimisme.
Ens va agradar força la Fira de Nadal del Port. Fa unes setmanes vam pujar a la nòria, 22 minuts magnífics penjats per veure Barcelona des del cel. I l'arbre... quina xulada des de dins! Els marits es va quedar asseguts mirant el mar. Nosaltres com quan érem adolescents, vam xalar d'allò més mentre canviaven les tonalitats dels llums. La Pça de S.Jaume, la Pça Catalunya, Les Rambles... El dinar i berenar bo, bo, bo. Fins la propera que esperem il·lusionades .
