Defensar l'escola catalana 18-12-2021 i passeig per Barcelona

Correu enviat per Omnium:

Milers de persones han sortit  avui al carrer per defensar el model d’escola catalana al costat de la plataforma Somescola! Davant d’aquest nou atac judicial a la llengua, ens han trobat determinats a defensar-la en una manifestació que ha tingut un ampli suport d’entitats educatives i socioculturals.  La resposta de la societat civil ha estat contundent. Des d’Òmnium demanem a les institucions del país que actuïn amb el mateix grau d’intensitat.  El model d’escola catalana és garantia de cohesió social i té el suport del conjunt de la societat catalana. Els atacs polítics i judicials contra el català a l’escola, responen a la voluntat de minoritzar el català en tots els àmbits socials. Ni els jutjats són cosa de nens, ni l’escola és cosa de jutges.

A Òmnium defensem la llengua catalana davant els atacs de l’Estat, en promovem l'ús social i la prestigiem amb els premis literaris. Vam néixer fa més de 60 anys, durant el franquisme, per defensar el català i ho continuarem fent. Sempre hi ha un lloc per descobrir: Carrer dels Petons. Acabada la manifestació vam dinar a" La Paradeta" tocant l'edifici del Born. És un lloc singular. Tries el peix que vols i te'l cuinen. Ai com de costum les anècdotes no em falten. Resulta que darrere nostre hi havia dues parelles, un del homes (metge de professió) no parava de queixar-se de la seva feina. Especialment les pacients li contaven la seva vida i ell acabava amb el cap ple d'històries que l'amoïnaven massa. Parlava amb un accent argentí molt marcat, com si acabés d'arribar de la seva terra (després vaig saber que portava quinze anys a BCN) Jo l'escoltava sense proposar-m'ho. Em semblava estar ficada en una d'aquelles pel·lis que fan a "Versión Española" amb el Ricardo Darín de protagonista. Com m'agraden, la majoria! A la meva esquerra un noi xinès va seure per gaudir del peix fresc de l'indret. A l'hora de marxar vaig dir-li: enjoy your lunch, bye. Ell ben sonrient em va contestar el mateix. Al girar-me el metge argentí em va mirar i també en anglès em va dir bye. I... no vaig poder evitar dir-li: Perdone, mire tengo un defecto o una virtud según se miri, y no puedo evitar escuchar lo que se habla cerca de mí. (Aiiiii a veure què passa ara!! De vegades voldria fondre'm). He escuchado su opinión de médico y quisiera que supiera mi opinión como paciente. Disculpe mi atrevimiento pero un día me cargaré un médico porque estoy cansadísssssima de que me tomen por lo que no soy. Us imagineu la situació! Tots dos portàvem mascareta, jo la de sensibilitat química que sembla que em protegeix i m'atreveixo a dir les coses pel seu nom. Estoy hasta la coronilla que me digan que lo que tengo son nervios y como a otras pacientes en mi situación nos traten de locas, de que inventamos. No nos creen. Tener SSC es increíble. Va semblar que m'entenia o potser ho va dir per tal de treure-se'm del davant i no me'l carregués com l'havia advertit. Use bicarbonato, vinagre, jabón sin químicos, es un gran problema el suyo va dir mentre m'agafava de l'espatlla. L'altre company, les dones van tocar el dos, va buscar el meu llibre al Google després de comentar que l'havia escrit per a què la gent entengués què ens passa i intentés comprendre'ns. El Carlos, com acostuma a fer, va tocar el dos abans que les dones. Estava al Born veient l'homenatge a Fellini.  Un descans necessari al "BuenasMigas" La xocolata amb llet de soja deliciosa, molt espesa i calenta. I el pastís de formatge i melmelada de maduixa... Els edificis del voltant una passada

De tornada a casa més llums dels carrers. Quin dia més bonic i complet! Massa per a mi. Aquesta nit somiaré força, amb el metge també. Demà repòs, segur. 

I el correu de felicitació que he enviat als contactes:

Asunto: Llibre per Nadal

Hola, com va això? Ja tenim les festes nadalenques ben a prop i potser un regal per a tu o els éssers estimats pot ser el meu llibre. Es tracta de visibilitzar la situació de les persones afectades i fer-nos un lloc a la societat. S'ha editat a l'editorial Autografía on la majoria de treballadores són força joves. Amb la compra del llibre, ajudem a què puguin conservar el seu lloc de feina.

El podeu trobar a qualsevol botiga per encàrrec, Amazon, El Corte Inglés, Bookshop, a l'editorial...

Passeu unes bones festes (si el covid ens deixa). Cuideu-vos, petonets.

Envieu-ho a qui pugui interessar, gràcies.

---

La Tardor es passeja pel barri

Els perers bords del carrer de casa estan espectaculars pintats, vestits amb tots els colors de tardor. Aquest any he intentat agafar poques fulles, un sacrifici per a mi. Ai són tan boniques! Voldria salvar-les del seu destí, acabar fetes pols però hem de pensar que són un bon adob per a plantes. El Carlos les vol recollir, jo quan no em veu les escombro cap a les plantes dels laterals de casa. Com he dit abans són un bon aliment. Des que ho faig la dichondra ha revifat. La vam sembrar al principi i fa només uns anys que ha sortit. És una bona opció perquè es pot trepitjar i no cal segar.  

Gairebé cada dia m'obligo a fer un vol pel barri. Hi ha dies que caminar costa i he d'anar més lenta però sé que sortir em va bé. Fer exercici, agafar el sol, gaudir amb l'espectacle de la natura, donar gràcies pel fet de poder moure'm, fer fotos, xerrar amb veïnes i veïns... 

I d'aquí res tot quedarà ben pelat. M'encanten els arbres despullats, desfullats deixant veure el paisatge.