Olé tornem a ser avis! I la tendresa m'envaeix cada cop que veig el cosset petitó, preciós, meravellós de la nostra néta. Ahir la Mar va fer un meset i com n'està de bonica, espavilada! Et segueix amb la mirada, t'escolta, riu... Dia a dia aprèn, ens fascina amb les seves descobertes i ens encandilem mirant-la, sense poder treure-li la vista. Només ens falta babejar. Ai com som les àvies i avis!
Avui, bé ahir, hem dinat junts i he pogut tenir-la una estoneta. Per primer cop s'ha adormit a la meva espatlla. Intentava que els pares mengessin tranquils i he dit d'agafar-la. Ha protestat una micona però finalment he aconseguit que s'adormís acaronant-la, movent-la i cantant una cançoneta que he inventat en aquell moment. Les mirades que he rebut m'han fet sentir d'allò millor i l'escalfor del seu cosset m'han traslladat al paradís d'aquesta terra. La gana l'ha despertat i apa a mamar de nou. La barra lliure, com diu la seva mare, sempre a la seva disposició. Va néixer gran 3,720k i 52cm i com es porta rebé de seguida la veurem feta una doneta. Com em dirà? L'Arnau encara em diu tata i m'encanta. Ella que em digui com vulgui i si vol tata, perfecte!!
