Bon Nadal i feliç Any Nou 2021

Aquest any res de passejar per Barcelona. Cada any hi anàvem per veure els llums, les fires, l'ambient... Som de comarques i baixar a ciutat sempre ens suposa recordar on vam viure en la nostra juventud. Ens hem de conformar i valorar el que tenim a prop.

 

Aniversari de noces

Ohhhhh miro enrere i no em puc creure que avui a la una del migdia ha fet 44 anys que ens vam donar el sí. Tenia 22 anys i n'he fet 66. Aquest matí m'ha vingut al cap que les xifres són parelles del mateix número. Si més no curiós, oi? El millor regal  ha sigut tenir la Mar al matí. Ai que rebonica és! Com pesa i només vol que la tingui als braços. M'estira els bracets, em mira amb la seva careta i com no he d'agafar-la! He d'aprofitar que vulgui estar amb mi. D'aquí quatre dies, com fa l'Arnau, voldrà fer la seva i s'acabarà sentir el seu cosset tan bufó, que em faci "cocos" tocant-nos el front, que em tiri petonets, digui adéu, faci manetes, aplaudeixi... 

Doncs apa que tinguem salut i puguem celebrar més aniversaris de noces amb salut. I demà la Nit de Nadal! Fa 15 anys la vam passar a la clínica on em van operar  d'urgències. Afortunadament me'n vaig sortir. Conèixer l' Arnau i la Mar, el millor. També farà 19 anys que el papa ens va deixar. Són festes assenyalades i és fàcil recordar aquests fets. 

A continuació us deixo el material que representa cada aniversari de noces

  

L'hivern és aquí

https://beteve.cat/medi-ambient/quan-comenca-hivern/

Ja el tenim aquí i de moment no es fa sentir massa. Al solet s'hi està molt bé i com han anunciat que les temperatures baixaran, cosa força normal, aprofito tot el que puc per a prendre'l. 

En una ocasió vaig sentir algú que deia: "el temps no passa, els que passem som nosaltres" i, potser tenia tota la raó. Les estacions tornen i tornen a tornar cada cop més de pressa. Uf som a Sant Joan i quan te n'adones ja som a Nadal. Ai com vola el temps o com volem nosaltres! 

Avui és el dia més curt de l'any i la nit més llarga. Davant de casa el sol s'ha posat a prop de les 18h quan la negra nit ho ha enfosquit tot. He fet un munt de fotos. De sempre m'ha agradat quan el sol es pon. Sembla com si algú ho pintés tot al carbó. Jo anomeno "hora màgica" aquest lapsus de temps fins que la negra nit engoleix el paisatge. A l'hivern veure el cel entre les branques despullades dels arbres ohhhh quina meravella!

El sol s'ha posat just enfront de casa, és el punt més llunyà des de Montserrat. A partir de demà s'hi anirà apropant fins la nit de Sant Joan que tornarà cap a l'esquerra nostra. I així anys i anys i panys des de vés a saber quan. Quin misteri tot i quina meravella alhora, oi? 

El perer bord de davant de casa encara té quatre fulles ben acolorides. D'aquí res quedarà ben despullat, desfullat.

Altres arbres del barri mostren les seves formes ben encisadores 

I d'aquí res Nadal, un nadal estrany que haurem de passar com puguem...

Últims escrits publicats

Continuo recordant la frase "Les paraules no salven però el silenci condemna" i quan trobo un motiu i puc, escric a la premsa.

Avui precisament he rebut l'últim exemplar de la revista "Mujer y Salud". Pel fet d'haver-hi participat, me les envien.

   

"Acantilado" Pel·lícula sobre sectes.

https://revistabaixemporda.cat/acantilado-pellicula-sobre-sectes/

Primer escrit que vaig fer a la revista Mujer y Salut

"Realitat al nostre país"

https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20180906/451664380329/realitat-al-nostre-pais.html

Aprofito per posar el primer i segon que vaig fer. Ai l'Oriol quines ocurrències. Es va guanyar les seves primeres 2.000 pessetes. 😇😇😄😄

Històries de carrer

Tenir un parc, un espai gran on gaudir passejant, estar immers en la natura a prop de casa és un privilegi, una gran sort. Viure als afores de ciutats té els seus pros i els seus contres. No hi ha res perfecte sempre trobem "peròs". A mi, degut a les circumstàncies, el lloc on vivim em resulta magnífic. Poca contaminació, sorolls, bona vista, sol... I el parc proper on intento passejar cada dia com si d'una medicina es tractés.

Com ja sabeu sóc observadora, tafanera de mena. Per aquesta raó prefereixo passejar sola per a fer la meva sense dependre, molestar a qui m'acompanyi. Amb el Carlos, les poques vegades que sortim plegats, gairebé mai arribem a casa al mateix temps. Jo sempre sóc l'última perquè em paro i em torno a parar a fer fotos, xerrar, observar... 

Hi ha cada cosa pel món! Em crida força l'atenció la forma com algunes persones tracten les seves mascotes. Les humanitzen com si fossin fills al dir-los: 

"Ai mi niño ven con la mama" Fins i tot han inventat cotxes per a gossos. Fa uns dies una dona deia a tres gossets xiguagues: venga niños al cochecito, vamos a casa. Em va costar entendre que el cotxet que portava  era para "sus niños". Pensava que era un carro per a la compra. Altres històries amb mascotes són força desagradables. Recordo una noia que contava que una dona al veure els seus gossos sense lligar li va dir que ho fes. La noia deia que la dona havia tingut sort de què no li hagués "tirado los perros" Ai com em vaig posar a l'escoltar-la. Vaig dir el que pensava i que pobra d'ella si m'ho deia a mi un altre dia que me la trobés. Ella em va dir "vieja" i... En fi que amos de gossos i fumadors més d'un n'hi ha de ben maleducat. Altres es posen a pelar els "gossets" al mig del carrer. I si fa vent... costa poc imaginar el fàstic que deu fer que t'arribi el pèl a la cara. Li vaig comentar a un amo que feia la feineta. No va dir res de res. 

Em pregunto si dins de casa seva tenen cura i recullen caques i pèl i perquè als carrers, parcs, places no fan el mateix. El mateix amb papers, ampolles... Ai quina poca educació gastem massa sovint. 

Deixo fotos que he fet al parc. Algunes amb tema per escriure sense parar. Escriure i per una estona apartar-te d'aquest món massa aterridor.

10-1-2021