Com ja sabeu sóc observadora, tafanera de mena. Per aquesta raó prefereixo passejar sola per a fer la meva sense dependre, molestar a qui m'acompanyi. Amb el Carlos, les poques vegades que sortim plegats, gairebé mai arribem a casa al mateix temps. Jo sempre sóc l'última perquè em paro i em torno a parar a fer fotos, xerrar, observar...
Hi ha cada cosa pel món! Em crida força l'atenció la forma com algunes persones tracten les seves mascotes. Les humanitzen com si fossin fills al dir-los:
"Ai mi niño ven con la mama" Fins i tot han inventat cotxes per a gossos. Fa uns dies una dona deia a tres gossets xiguagues: venga niños al cochecito, vamos a casa. Em va costar entendre que el cotxet que portava era para "sus niños". Pensava que era un carro per a la compra. Altres històries amb mascotes són força desagradables. Recordo una noia que contava que una dona al veure els seus gossos sense lligar li va dir que ho fes. La noia deia que la dona havia tingut sort de què no li hagués "tirado los perros" Ai com em vaig posar a l'escoltar-la. Vaig dir el que pensava i que pobra d'ella si m'ho deia a mi un altre dia que me la trobés. Ella em va dir "vieja" i... En fi que amos de gossos i fumadors més d'un n'hi ha de ben maleducat. Altres es posen a pelar els "gossets" al mig del carrer. I si fa vent... costa poc imaginar el fàstic que deu fer que t'arribi el pèl a la cara. Li vaig comentar a un amo que feia la feineta. No va dir res de res.
Em pregunto si dins de casa seva tenen cura i recullen caques i pèl i perquè als carrers, parcs, places no fan el mateix. El mateix amb papers, ampolles... Ai quina poca educació gastem massa sovint.
Deixo fotos que he fet al parc. Algunes amb tema per escriure sense parar. Escriure i per una estona apartar-te d'aquest món massa aterridor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada