Benvingut 2021!

Després de dos dies recollint guarniments, la casa torna a estar com de costum. Com cada any deixo "cosetes" aquí i allà que em recorden l'alegria dels nadals. Aquestes festes han estat diferents en força aspectes: el maleït coronavirus ens ha fet passar fred els dinars que ens hem reunit a casa amb portes i finestres obertes però l'alegria d'estar especialment amb l'Arnau i la Mar ha escalfat l'ambient de valent. Ai com n'és de riallera la Mar, arruga el nas com el seu pare, jo, i el meu pare. Les ganyotes són herència familiar. Totes estem pendents d'ella que es fa entendre de primera buscant-te amb la mirada i assenyalant amb el dit què vol. L'Arnau, el princep destronat, pobrissó es mostra vigilant a veure si estem per ell, cosa més que normal. M'he sentit d'allò millor quan he estat jugant amb ells dos i l'alegria del moment m'ha superat de debò. Mai oblidaré aquest primer nadal de la Mar entre nosaltres i de com s'estimen els dos cosinets. 

Preciós Sabadell, la visita a la Casa Duran i la Fira on els Reis es preparaven per arribar a totes les cases la Nit de Reis. La cavalcada és bonica però el fred... Aquest any sense cavalcada ens hem evitat acabar congelades. Tornem a estar confinats. Tardarem uns dies a veure'ns, com els enyorem! Demà la Mar fa un anyet, ho celebrarem més endavant. El cas és estar bé i anar fent el correcte per tal que tot millori.