Sincerament em costa anar al cinema. Tot i que ja hauria d'haver oblidat l'atac de pànic que em va donar en un cinema fa temps, temps, encara ho recordo i sovint m'agovio quan les pel·lis són estranyes, complicades, sorolloses, de mal gust, etc, etc. A més a més el meu marit acostuma a fer de les seves si la pel·li no és mínimament interessant: s'adorm, ronca, jo vinga donar-li amb el colze, ell diu que no dorm, jo que sí, ens enfadem i la muntem.
I també per acabar-ho d'adobar gairebé sempre la persona que tinc darrere estira les cames, dóna cops a la butaca i, i, i. Suposo que enteneu per quins motius em costa anar al cinema, oi?
Vaig prometre a una persona molt especial que aniria a veure la pel·li que ha guanyat tants "Goyas" No dic qui és perquè no us ho creureu, direu que m'ho invento, que estic tronada... Com patia pensant que potser el meu marit faria de les seves, no voldria venir, apa quina pel·li...
Un cop arribats al cinema només quedaven dues butaques, una a la primera fila i una altra a l'última. Ell va anar a la primera i jo a l'última. Mentre duri la pel·li estarem bé, vaig pensar. Jo callaré (m'encanta interactuar amb els protagonistes i el marejo) i ell si vol dormir, ja s'ho farà. Doncs... acaba la pel·li i el meu maridet vinga aplaudir i no parava de dir: qué película más agradable, ver estas pelis sí que vale la pena , es magnífica! I vinga repertir-ho. Aiiiii que bé!
Jo penso el mateix és tendra, amable, barreja dramatisme i comedia de meravella, rius, plores. L'accent català del noiet queda molt bé sabent que la seva mare és catalana, els renecs catalans són una bona pensada, el pa amb tomàquet igual. Quina emoció quan Antonio, el profe, aconsegueix el seu somni (vaig plorar ai!) I quan destrossa el camp de tomàquets... En fi no conto res més que ja m'estic passant. No us la perdeu perquè el David Trueba, els protagonistes són així com la vida. Pots trobar-te qualsevol dia un d'aquests personatges al teu costat i adonar-te'n que les bones persones existeixen. Sí, sortosament encara existeixen.
Gràcies, felicitats David has fet una pel·li de les que em perden, m'agraden, m'embolcallen, em fan sentir bé, oblidar-me dels meus mals, dels atacs de pànic, em fan agrair estar viva. I penso tornar al cinema, fins i tot m'hagués quedat a veure-la un altre cop, a repetir la dolça història real que va viure un professor fa uns quants anys. Bonic homenatge als profes a qui costa entendre el món dels adults (molt cert aquest comentari). Quan estrenes la pròxima?
http://www.filmaffinity.com/es/film300397.html
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pel·lícules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pel·lícules. Mostrar tots els missatges
dilluns, 10 de març del 2014
dissabte, 8 de març del 2014
La fibromiàlgia arriba a la gran pantalla i bon Dia Internacional de la Dona
-Silenci i acció - encara en sembla escoltar que diu l'Anna Bofarull tan maca, senzilla i propera.
M'explico, el dia 24 de febrer vaig col·laborar fent de figurant en uns instants de la pel·lícula "Sonata per a violoncell". Quin plaer poder conèixer l'equip de gent, la majoria força jove, que faran realitat el somni de molta gent afectada per aquesta malaltia!
Fer arribar el tema de la fibromiàlgia a la gran pantalla farà visible el que algunes persones neguen i malinterpreten. I la il·lusió posada en el projecte segur que farà que sigui un gran éxit. Tots i totes són propers, magnífics i encara que l'endemà estava feta un nyap, va ser una experiència inoblidable. Em sento molt satisfeta d'haver posat el meu granet de sorra (amb una humil aportació econòmica) i poder conèixer el món del cinema per dins.
Aquí teniu molta informació:
https://www.facebook.com/
Quan veieu la pel·li, si és que finalment hi surto, sóc al teatre Metropol de Tarragona just darrere de dos dels actors i al costat del Jan Cornet. Ai quina emocióooo! Ja deia jo que em sonava la seva cara. Li vaig dir que era un gran plaer ser al seu costat i que s'imaginés que jo era la seva mare. El plaer és meu, va dir. Que maco oi? Es veu que dormir amb trenetes tota la nit va funcionar. Amb el cabell ben estarrufat i maquillada devia fer patxoca i apa el Xavier (ajudant de direcció) em va col·locar de primera. Quina gràcia oi? A la tarda sóc dalt del mirador del museu Pau Casals amb una copa de cava a la mà, al costat del Gerard (ai no recordo el seu cognom) més agradable que les pessetes, vinga xerrar i xerrar i amb el Juanjo Puigcorber també vaig xerrar. És que resulta que els seus pares són amics dels meu sogres i clar li vaig comentar.
La nit abans del rodatge vinga pregar que tingués un bon dia i es veu que els déus em van escoltar. A l'Anna, la directora la vaig abraçar tres cops, és que fins i tot vaig plorar mentre assajàvem al Metropol. Veure la Júlia que no podia tocar el violoncell pel dolor... Ai quins mals records! Com sabeu jo, com moltes de les persones afectades, he hagut de deixar la meva professió de mestra que tant estimava.
Felicitats a totes les dones del món que lluiten per fer-nos les coses més fàcils. Multitudinàries les manifestacions d'aquest dissabte:
http://www.ara.cat/societat/Rebuig-lavortament-manifestacio-Dona-Barcelona_0_1097890474.html
M'explico, el dia 24 de febrer vaig col·laborar fent de figurant en uns instants de la pel·lícula "Sonata per a violoncell". Quin plaer poder conèixer l'equip de gent, la majoria força jove, que faran realitat el somni de molta gent afectada per aquesta malaltia!
Fer arribar el tema de la fibromiàlgia a la gran pantalla farà visible el que algunes persones neguen i malinterpreten. I la il·lusió posada en el projecte segur que farà que sigui un gran éxit. Tots i totes són propers, magnífics i encara que l'endemà estava feta un nyap, va ser una experiència inoblidable. Em sento molt satisfeta d'haver posat el meu granet de sorra (amb una humil aportació econòmica) i poder conèixer el món del cinema per dins.
Aquí teniu molta informació:
https://www.facebook.com/
Quan veieu la pel·li, si és que finalment hi surto, sóc al teatre Metropol de Tarragona just darrere de dos dels actors i al costat del Jan Cornet. Ai quina emocióooo! Ja deia jo que em sonava la seva cara. Li vaig dir que era un gran plaer ser al seu costat i que s'imaginés que jo era la seva mare. El plaer és meu, va dir. Que maco oi? Es veu que dormir amb trenetes tota la nit va funcionar. Amb el cabell ben estarrufat i maquillada devia fer patxoca i apa el Xavier (ajudant de direcció) em va col·locar de primera. Quina gràcia oi? A la tarda sóc dalt del mirador del museu Pau Casals amb una copa de cava a la mà, al costat del Gerard (ai no recordo el seu cognom) més agradable que les pessetes, vinga xerrar i xerrar i amb el Juanjo Puigcorber també vaig xerrar. És que resulta que els seus pares són amics dels meu sogres i clar li vaig comentar.
La nit abans del rodatge vinga pregar que tingués un bon dia i es veu que els déus em van escoltar. A l'Anna, la directora la vaig abraçar tres cops, és que fins i tot vaig plorar mentre assajàvem al Metropol. Veure la Júlia que no podia tocar el violoncell pel dolor... Ai quins mals records! Com sabeu jo, com moltes de les persones afectades, he hagut de deixar la meva professió de mestra que tant estimava.
Felicitats a totes les dones del món que lluiten per fer-nos les coses més fàcils. Multitudinàries les manifestacions d'aquest dissabte:
http://www.ara.cat/societat/Rebuig-lavortament-manifestacio-Dona-Barcelona_0_1097890474.html
Etiquetes de comentaris:
Cabòries,
Fibromiàlgia i sfc,
Pel·lícules
divendres, 6 de maig del 2011
Heroína i altres
Acabem de veure la pel·lícula Heroína (per tv2) i ens ha semblat admirable. Aquest tipus de pel·lis denúncia s'haurien de portar a les escoles i fer-ne xerrades per tal de què els joves coneguessin realitats que de vegades costa admetre. Està basada en fets reals cosa que fa més durs els fets. M'he passat l'estona dient: mare meva quin horror! I el meu marit no s'ha adormit, és un bon crític. Si el tema és interessant segueix la pel·li, si no ho és de seguida s'adorm. I fa bé perquè posen cada cosa...uf!
http://noticias.kinoki.org/acabada-herona-una-pelcula-que-narra-la-lucha-de-las-madres-gallegas-contra-el-narcotrfico/
7-5-13 Las hermanas de la Magdalena
http://www.youtube.com/watch?v=dMDm-Q77pi8
23-5-13 La noche de los lápices
http://www.youtube.com/watch?v=SJHvpRG2OSc
18-6-13 Cinco metros cuadrados
Drama immobiliari http://eldia.es/television/2013-06-17/15--Version-espanola-Cinco-metros-cuadrados.htm
13-10-13 Legítima defensa de John Grisham
Denuncia la falta de valors http://www.filmaffinity.com/es/film520832.html#
24-10-13 Betty Anne Waters. Podríem dir... qui la segueix, la persegueix, l'aconsegueix http://www.filmaffinity.com/es/film335175.html
1-12-13 Actually love. He passat una molt bona estona tornant-la a veure. http://www.filmaffinity.com/es/film153436.html
13-1-14 Una habitación con vistas. Tranquil·la, fotografia, música...
http://www.filmaffinity.com/es/film336794.html
9-3-14 Green Zone: Distrito protegido. Quantes en deuen muntar!
http://www.filmaffinity.com/es/film776677.html
15-4-14 El fin es mi principio, Tiziano Terzani. Quina bona estona acabo de passar. Val molt la pena veure-la per esbrinar si aquesta vida té cap sentit. La caixa tonta de vegades no ho és tant, l'he vista per TV3. En aquest enllaç hi tenim la pel.li completa:
http://laplacenta.clandestinodeactores.com/el-fin-es-mi-principio-tiziano-terzani/#comment-15962
20-5-14 Habitación en Roma. El final obert invita a somiar, a elegir el final que més ens agradi. De vegades ser valent costa massa.
http://www.filmaffinity.com/es/film720452.html
3-11-14 Hermanos. Quines coses s'arriben a fer a la vida que et destrossen totalment!
http://www.filmaffinity.com/es/film939029.html
15-12-14 Frozen (hogar de acogida) Estaria bé que fos veritat, oi? He passat una bona estona.
http://www.filmaffinity.com/es/film201388.html
dimecres, 9 de març del 2011
Dia Internacional de les Dones 8 de març
La primera activitat del programa ha estat el cineforum "Madres e hijas". M'ha agradat molt.
http://www.20minutos.es/cine/cartelera/pelicula/30816/madres-e-hijas/
Altres pel·lis que m'han atrapat:
Lejos de la tierra quemada http://www.filmaffinity.com/es/film521659.html
http://www.20minutos.es/cine/cartelera/pelicula/30816/madres-e-hijas/
Altres pel·lis que m'han atrapat:
Lejos de la tierra quemada http://www.filmaffinity.com/es/film521659.html
dijous, 3 de febrer del 2011
Documental "The corporation"
Sovint agafo pel·lis a la biblioteca per tal de passar l'estona i també practicar l'anglès. Ahir vaig veure aquest documental i el vaig trobar molt interessant. És increïble com ens manipulen i encara més increïble com "passem" del tema. Cal veure la realitat que ens envolta i aquest documental la descriu perfectament. Podeu llegir opinions força interessants:http://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/791777.html
13-11-12 Hem vist per segon cop aquesta magnífica obra que ha tornat a impactar-nos, uf! De tant en tant a la tele fan pel·lis que cal veure.
http://cinematicworld.wordpress.com/2006/11/22/la-vida-de-david-gale-la-vida-de-un-martir/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
