dissabte, 8 de març del 2014

La fibromiàlgia arriba a la gran pantalla i bon Dia Internacional de la Dona

-Silenci i acció - encara en sembla escoltar que diu l'Anna Bofarull tan maca, senzilla i propera.

M'explico, el dia 24 de febrer vaig col·laborar fent de figurant en uns instants de la pel·lícula "Sonata per a violoncell". Quin plaer poder conèixer l'equip de gent, la majoria força jove, que faran realitat el somni de molta gent afectada per aquesta malaltia!
Fer arribar el tema de la fibromiàlgia a la gran pantalla farà visible el que algunes persones neguen i malinterpreten. I la il·lusió posada en el projecte segur que farà que sigui un gran éxit. Tots i totes són propers, magnífics i encara que l'endemà estava feta un nyap, va ser una experiència inoblidable. Em sento molt satisfeta d'haver posat el meu granet de sorra (amb una humil aportació econòmica) i poder conèixer el món del cinema per dins.
Aquí teniu molta informació:
https://www.facebook.com/

Quan veieu la pel·li, si és que finalment hi surto, sóc al teatre Metropol de Tarragona just darrere de dos dels actors i al costat del Jan Cornet. Ai quina emocióooo!  Ja deia jo que em sonava la seva cara. Li vaig dir que era un gran plaer ser al seu costat i que s'imaginés que jo era la seva mare. El plaer és meu, va dir. Que maco oi? Es veu que dormir amb trenetes tota la nit va funcionar. Amb el cabell ben estarrufat i maquillada devia fer patxoca i apa el Xavier (ajudant de direcció) em va col·locar de primera. Quina gràcia oi? A la tarda sóc dalt del mirador del museu Pau Casals amb una copa de cava a la mà, al costat del Gerard (ai no recordo el seu cognom) més agradable que les pessetes, vinga xerrar i xerrar i amb el Juanjo Puigcorber també vaig xerrar. És que resulta que els seus pares són amics dels meu sogres i clar li vaig comentar. 
La nit abans del rodatge vinga pregar que tingués un bon dia i es veu que els déus em van escoltar. A l'Anna, la directora la vaig abraçar tres cops, és que fins i tot vaig plorar mentre assajàvem al Metropol. Veure la Júlia que no podia tocar el violoncell pel dolor... Ai quins mals records! Com sabeu jo, com moltes de les persones afectades, he hagut de deixar la meva professió de mestra que tant estimava. 

Felicitats a totes les dones del món que lluiten per fer-nos les coses més fàcils. Multitudinàries les manifestacions d'aquest dissabte:

http://www.ara.cat/societat/Rebuig-lavortament-manifestacio-Dona-Barcelona_0_1097890474.html