Flors i violes i el meu, el nostre, el vostre jardí

Quina llàstima! He tornat a remirar però no hi són o no les sé trobar. Em refereixo a les fotos, albums si no recordo malament es deien, que tenia al meu primer bloc. Al principi tenia un altre nom (livespaces o una cosa semblant) i després ens van fer passar al wordPress. Hi van posar totes les entrades però els albums no els veig. Com tenia problemes per editar, l'Oriol em va obrir aquest bloc pel gmail. 
Va ser a l'abril del 2006 quan vaig fer la meva primera entrada amb l'ajut de la Margalida, una noia mallorquina que vaig trobar a Mansion (web per aprendre anglès). Ai! Vuit anys, força entrades, molts records de fets que si no hagués escrit em seria impossible recordar. Trobo que els blocs són una bona eina senzilla on poder expressar-nos sense haver de passar per un superior a qui poden o no agradar els nostres escrits. Intentaré trobar fotos al sant google de flors i plantes que tinc al meu jardí i les deixaré aquí. 
Em considero una privilegiada, tenir una mica de jardí és molt agradable. La nostra generació va ser afortunada, amb sacrifici després d'estudiar molt es podia accedir a un treball que et permitia viure bé. Sense luxes innecesaris però bé. Ara en canvi... i a veure quin futur tindran els nostres fills, filles, néts i nétes.
Escriure, llegir, veure bones pel·lis, tenir cura de les plantes... Les meves passions que m'ajuden a tirar endavant recordant que:
Més tard o més d'hora, la primavera sempre ens torna a visitar. Que bonica és oi?

La margarita lilosa me la va regalar l'Anna de ioga, ara mateix està preciosa.

   La calèndula la vam comprar fa temps i temps. Surt sola i per tot arreu. Ara també està bonica, bonica.

                 La silena és una passada tan forta i resistent a gelades i nevades. Surt per tot arreu on hi doni el sol. Cal sembrar-la al setembre. Com més fred més bonica. Recordo la meva sogra un any per Nadal, va dir: ¿Qué hubo, es que llegó la primavera? La meva sogra és de Caracas (Venezuela). Ara s'han de recollir les llavors. La senyora Ana, veïna del carrer, la va portar de Murcia. Ens ha deixat un bon record. Ja fa temps que es va morir. Segueixo el seu exemple i regalo llavors. Si algú en vol ja ho sap.   

L'allium, cada any en surten més. Llàstima que no durin gaire. El Guillermo, germà del Karlos, ens en va portar llavors en un sobre i quin goig fan! 

Bulb de trèvol, també de color groc. Acaba la silena i surten ells. La mare del Miguel, un altre veí del carrer, ens els va obsequiar.
Bulb també. Les seves flors semblen ben bé de paper. Llàstima que no dura gaire. Aquests comprats.
L'hortènsia d'hivern, floreix al gener fins que torai el fred. El Román, un altre veí, ens la va regalar.

Les violetes senzilles i precioses alhora. Tot i que hem posat pedres de riu perquè la gespa és massa complicada, han sortit un altre cop. Que bé quin greu si no ho haguessin fet! I quina oloreta...

La carollina és un arbust de flors grogues ben perfumades. També és un regal, del pare de la Susana, una alumna del Karlos. Bon record, sí senyor.  
L'espigol quin aroma i sense químics! En poso ramets per tota la casa. L'any passat a la Fira de Nadal de Sant Boi en vam comprar una planta. 

El cirerer torna a ser el rei del jardí. En vam comprar dos. Un es va corcar fa temps. Aquests dies de vent, la pluja de pètals et transporta al paradís, sí, sííííí. 

I d'aquí res, més flors i més flors. Les aniré posant quan es deixin veure. 

El lilar, té poques flors però les gaudim d'allò més. Precioses, perfumades... Que poc duren!   5 d'abril.

Llorer florit, més agraït impossible. Resistent a tot i florint fins que s'acaba l'estiu. Regal de l'Anna i el Toño.  abril

Ja tenim flors independentistes a casa!!! 3-6-14

M'ha enviat aquesta foto el Karlos, je,je, xuli xuli, oi?

Nosaltres l'anomenem "la planta de la Mariana" perquè ens en va portar un esqueix. La Mariana, veïna nostra,  ens va deixar l'any 92 víctima d'un càncer de pit. Comença a florit al juliol.
Molt agraïda, floreix tot l'estiu, avui 8 de setembre està magnífica. La nostra es fa enorme, la podem tota quan es panseix. S'anomena Bandera espanyola o catalana, com us agradi més.
"Periquitos" perfumades i boniques. 

"La dama de nit" la més perfumada de totes fins que el fred l'adormeix.

El nostre jardí amb el seu petit jardiner ( abril 2017)

 

Conversación anterior [flecha izquierda]

Pulsa ? para ver los accesos directos del teclado