Pel·lícula Unrest, esgotada

                        ESGOTADA
M'hagués encantat poder anar a veure la pel·li a algun dels llocs on s'ha projectat amb persones afectades com jo. Gaudir de la companyia, dels comentaris i, i, i...
Sempre surten coses més importants o no em trobo en condicions per anar-hi. Sortosament en aquest enllaç es pot veure. També m'han enviat l'enllaç on es pot seguir els comentaris després del passi. Aiiii què faríem sense internet. Veritablement és la nostra finestra al món!!!

https://drive.google.com/file/d/1OBmWAETmTNBAVYW-5nJiVfCRonwF26vm/view

https://www.youtube.com/watch?v=yKoheNZlqXg&feature=youtu.be

Visita al Castell de Montjuïc

Ahir, el Carlos en tenia moltes ganes, vam visitar el castell de Montjuïc. Hi havíem pujat uns quants cops amb el cotxe. Ara només hi pot arribar el bus. Sincerament conèixer la història sagnant de l'indret em va mantenir neguitosa, especialment al veure els llocs on es van ejecutar persones només pel fet de desitjar una Catalunya lliure, republicana. És increïble la quantitat d'injustícies que s'han fet al llarg de la història. S'arribarà un dia a viure en un món just per a tothom? Ai tant de bo sigui així!
La visita comença amb un audiovisual força interessant. Com acostumem a fer cadascú va al seu aire. Jo lentíssima de mena, m'enganxo a tot arreu. El Carlos inquient, com el cul d'en Jaumet, va que se les pela. M'agrada parlar amb qui em dóna conversa i si puc practicar l'anglès, francès, italià... aprofito perquè em fa molta falta. Faig el turista, em transformo com si fos el primer cop que veig l'indret i apa intento passar-m'ho pipa!

https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://ajuntament.barcelona.cat/castelldemontjuic/es/el-castillo/historia&prev=search 

Quina flor més bonica. Abans d'arribar al castell n'està ple!

Vam dinar al restaurant de les piscines Picornell i cap a casa. Em trobava com un globus desinflat. 

Manifestació Llibertat presos polítics

 


Avui fa sis mesos de l'empresonament dels Jordis. La situació es va allargant i allargant i la sortida cada cop es veu més complicada.  

   

https://vocxi.assemblea.cat/2018/04/15/video-en-directe-de-la-manifestacio-de-barcelona-pels-drets-i-les-llibertats-us-volem-a-casa/ 

Donosti, que bonica, polita, ets!!!

Polita, polita!!  Kaixo, zer moduz? Barkatu, mesedez,  eskarrik asko, oso ondo, on egin, egunon, arratzaleon, gero arte, agur...

Si es vol, no costa massa aprendre quatre parauletes del lloc on vas. A mi m'emociona quan algú de fora les diu en la meva llengua. Intento fer el mateix. El saber no ocupa lloc. Aprendre et fa sentir viva.

Una escapadeta curta de tant en tant, és més que necessària. La il·lusió de veure indrets nous aixeca els ànims a qualsevol. Després ho he de pagar ja ho sé però ho prefereixo perquè m'ho puc permetre. Quan torno a casa faig una cura de repòs i apa a tornar amb la rutina que es fa més suportable. 

El divendres tornava de veure "El peine"de Chillida quan un noi de Reus em va escoltar com parlava castellà amb el meu accent lleidatà i al saber que era catalana com ell, em va posar al dia de les males notícies. Ai quin dolor, quina tristesa. I més a l'estar fora de la nostra terra.

I mira quines coses, la nostra estada va coincidir amb una concentració de l'ANC euskaldun i ens hi vam afegir. Ai quina emoció les persones catalanes que ens hi vam trobar i les euskaldunes que se sentien ànimes besones de les catalanes! Poder col·laborar en la concentració va apaivagar la tristor. Sóc la del gorro rosa aguantant la pancarta. 

  El viatge amb l'Alvia molt còmode. Tenir gairebé sis hores per poder llegir, veure pel·lis, escriure, fer-la petar ... un privilegi per a mi. I l'hotel tocant l'estació força correcte. Llàstima no tenir ascensor. 

http://www.hotelterminus.org/