Ahir, el Carlos en tenia moltes ganes, vam visitar el castell de Montjuïc. Hi havíem pujat uns quants cops amb el cotxe. Ara només hi pot arribar el bus. Sincerament conèixer la història sagnant de l'indret em va mantenir neguitosa, especialment al veure els llocs on es van ejecutar persones només pel fet de desitjar una Catalunya lliure, republicana. És increïble la quantitat d'injustícies que s'han fet al llarg de la història. S'arribarà un dia a viure en un món just per a tothom? Ai tant de bo sigui així!
La visita comença amb un audiovisual força interessant. Com acostumem a fer cadascú va al seu aire. Jo lentíssima de mena, m'enganxo a tot arreu. El Carlos inquient, com el cul d'en Jaumet, va que se les pela. M'agrada parlar amb qui em dóna conversa i si puc practicar l'anglès, francès, italià... aprofito perquè em fa molta falta. Faig el turista, em transformo com si fos el primer cop que veig l'indret i apa intento passar-m'ho pipa!
https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://ajuntament.barcelona.cat/castelldemontjuic/es/el-castillo/historia&prev=search
 |
 |
 |
 |
| Vam dinar al restaurant de les piscines Picornell i cap a casa. Em trobava com un globus desinflat. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada