Tornem a sortir a la tele i més informació

                                      
De vegades els desitjos es compleixen. Hem de vigilar què desitgem. Al meu llibre "Estimar-me perquè no?" comento que aniré on faci falta per tal de fer difusió de com ens sentim les persones afectades de sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i fatiga crònica. Doncs apa ara m'ha tocat fer-ho! Ai com m'embolico! Mira que li he dit vegades al Karlos: no em deixis ficar en problemes però com no li faig cas... Sovint el destí és ben capriciós. 
Bromes a part, estic molt orgullosa d'haver pogut representar moltíssimes persones afectades que lluitem per fer-nos més visibles, per exigir que se'ns tracti com cal a tots els nivells de la societat i per advertir que cada cop hi ha més persones amb malalties ambientals.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nom-programa/La-sensibilitat-quimica-una-malaltia-incompresa/video/5359634/   De moment aquest enllaç funciona.

Torno a posar l'enllaç del magnífic reportatge de Carles Guàrdia i Mireia Pigrau. 
http://www.tv3.cat/videos/3316390 
http://vimeo.com/19098718  Subtitulado en español

La conferència estupenda del Dr. Pablo Arnold
https://www.youtube.com/watch?v=16wjFT_newk 

Hogar sin tóxicos del periodista ambientòleg Carlos de Prada
http://www.hogarsintoxicos.org/ 

Fibromiàlgia i alimentació
http://mesientabien.com/wordpress/#sthash.A05aTeL5.dpbs 

Interessant aquesta guia
a http://myegoo.s3.amazonaws.com/egoo/e1149003228/myegoo_guiadecontrolambiental_o.pdf myegoo.s3.amazonaws.com myegoo.s3.amazonaws.com 

Malalties anti-sistema

http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/33041

I una bona notícia
http://www.ligasfc.org/?p=725

Ja som avis!

                     
Hola, el dilluns 10 de novembre a les 18,18h va arribar l'Arnau. L'Eva i ell estan molt bé. El Guillem, el pare, superbé i nosaltres molt contents de ser avis per primer cop. Veure l'Arnau és una sensació increïble. Per molt que t'ho intentin explicar,  només s'entèn quan es viu.
Tinc unes ganes de veure'llll! Veig la seva careta contínuament. Estaria amb ell tot el temps però no ho podem fer. És preferible aguantar i que no ens treguin de casa seva a cops d'escombra, oi? 
I va anar millor impossible, el dia 9 vam poder anar a votar i el Karlos en representació de tota la família va ser president de mesa a Can Planas.

Aquest poema per recordar-lo

Vas arribar a les nostres vides
el dia 10 de novembre
quan la tardor ja era entrada
de colors càlids tot ho pintava
i com ella vas acolorir els nostres dies

El teu somriure desfà la tristor
els teus ulls blaus de mar 
brillants d'estrella
retornen les il·lusions

Arnau el nostre petitó
que la sort t'acompanyi sempre
siguis benvingut, molt benvingut. 

I la nuka sembla entendre que l'Arnau és un bon minyó. Està ben tranquil·la com de costum.   

Escrit publicat sobre la Diada

                              
Estic mal acostumada, escrit que envio a la premsa, escrit que se'm publica i en diaris de força tirada. En canvi aquest només l'han publicat a premsa local. M'ha arribat que al restaurant  que faig referència, s'hi troba sovint un grup polític poc evolucionat. Bé aquí teniu l'escrit enviat el 12-9-14:

No ens deixem menysprear, posem límits.

Em considero una persona tolerant, conciliadora, educada, però no permeto que se'm prengui per traidora. La màxima “Que la prudència no ens faci traidors” hauríem de tenir-la ben present en els temps que vivim. M'explico:

Després de l'emoció viscuda participant des de les tres de la tarda a la trobada del Procés Constituent i seguidament a la be baixa, veient gent amb moltes dificultats fent pinya per demostrar el nostre desig a tot el món, vam voler celebrar la nostra Diada de Catalunya sopant en un dels més anomenats restaurants del Port Olímpic. El cansanci acumulat es mereixa una estona de repòs i satisfacció. Però...vam començar malament demanant si podien canviar el canal de la tele per veure com havia anat la manifestació. L'encarregat ho va fer a petició del cambrer amb poc gust. Es veu que voler veure la nostra televisió és una cosa estranya. Al sortir les imatges de la manifestació, una parella del nostre costat, va preguntar en anglès quanta gent es calculava que hi havia participat. Veient el posat burleta, despectiu de l'encarregat, em vaig avançar dient one million and half, milió i mig vaig dir dirigint-me a l'encarregat. Ell continuant amb el seu mal humor va dir que un milió i mig sent set milions i mig a Catalunya no era res. I per acabar-ho d'adobar ve un altre personatge (encarregat del restaurant també, hi ha molts cambrers i encarregats al local) i diu: esos de la manifestación son 4 niñatos. És fàcil imaginar la meva reacció. Tinc l'esquena malament i el dolor punyent era res comparat amb el dolor sentimental que em produïen aquells empleats menyspreant-nos amb els seus comentaris. Vam demanar el compte i que no ens portessin el segon plat. I vaig caure en la seva trampa perdent l'oremus, perdent la tranquil·litat i dient el que penso: si no estimeu Catalunya marxeu perquè jo no hi veig ningú lligat amb cap cadena i massa gent ha donat la vida pel nostre país. Viure en un país que no s'estima trastoca a qualsevol. Un altre encarregat d'origen oriental parlant un català perfecte, es va disculpar insistint en què acabéssim de sopar i li ho vam agrair. A la parella anglesa vaig explicar el que havia passat disculpant-me per la què havia muntat, per haver caigut en la provocació dels de sempre. Entenien perfectament la meva postura, també havien estat a la manifestació i van assegurar que acabarem aconseguint ser independents. L'amanida em va caure malament però si no hagués dit res segur que hagués estat pitjor. Casualment el restaurant té el nom d'una capital castellana, curiós si més no. De gent impresentable n'hi ha arreu i força vegades confonen les bones maneres en debilitat i sincerament n'estic farta. Sé que no n'hem de fer cas però de cap manera i menys en un establiment de restauració hem de deixar que ens avassallin per ser i sentir-nos catalans i catalanes.  

http://www.palauinformatiu.info/index.php?option=com_content&view=article&id=336:no-ens-deixem-menysprear-posem-limits&catid=81&Itemid=596&lang=ca-ES 

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&sqi=2&ved=0CCUQFjAB&url=http%3A%2F%2Findependentbarbera.cat%2Fpdf%2FIndependent_262.pdf&ei=yPZbVNnsBMffaNyPgqgM&usg=AFQjCNEN9pDQyn4peB5bSsZFNuS6U4870g&sig2=I4HRb4sF4cMnjR_aYyC1Yw&bvm=bv.78677474,d.d2s 

Diarielmonicdetorredembarra.

Sortim a la tele, a la ràdio, escrit premsa i més informació. A destacar la pel·li "Los pájaros de la mina"

Estic esgotada, això de sortir a la tele no passa cada dia sortosament jejejeje! Ai quins nervis! No vaig poder controlar-los. Sortim el dia 22-10-14 al minut 41

http://www.rtve.es/alacarta/videos/vespre-a-la-2/vespre-2-22-10-2014/2824295/

He rebut l'entrevista que em van fer a Ràdio Badia al mes de maig. La ràdio imposa menys, oi?

http://radiobadia.blogspot.com.es/2014/10/entrevista-angels-espeig-sobre-la.html

I l'escrit que he enviat a la premsa:

La Sensibilitat Química Múltiple malaltia reconeguda oficialment.

Agraïm als i les professionals de la comunicació (premsa, ràdio, televisió,...) donar a conèixer notícies que sembla que convé més passar per alt, negar, silenciar. El passat 24 de setembre finalment España va reconèixer oficialment, després del llarg i dur esforç de molta gent, la Sensibilitat Química Múltiple.

En aquest enllaç hi trobareu la informació:

http://www.sensibilidadquimicamultiple.org/2014/09/espana-reconoce-la-sqm-nota-prensa.html

Agraïm també a les que han recolçat les persones afectades escoltant-les, creient-les i evitat així engrandir els seus mals. Algunes s'han vistes vençudes i s'han desesperat. No voldríem trobar-nos en la pell d'aquelles, especialment de l'àmbit sanitari que s'han mostrat prepotents, sobèrbies, incrèdules i han destroçat amb la seva actitud famílies senceres. Desitgem davant aquesta notícia que canviïn el seu tarannà i sàpiguen demanar disculpes per la seva pròpia tranquil·litat. Als i les de sempre, que no admeten les evidències, els jutjarà la Història.

Signo l'escrit en nom de persones afectades. 1-10-14

http://laveu.cat/IMAGES_2/la-veu-450-web.pdf   (pàgina 18)
Diari L'Independentdebarbera nº 263

L'he enviat també en castellà a la nostra estimada España. 

Més informació del tema: 

Uns malalts incòmodes de Carles Guàrdia al 30minuts 16-1-11:
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1780/ 
http://vimeo.com/19098718   Subtitulado en español

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Jordina-Jordi-Perdent-meva-vida_6_314678532.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/antonia-mesa-que-quedi-clar-gran-infern-visc-casa-meva-3589574 

http://www.rtve.es/alacarta/videos/comando-actualidad/comando-actualidad-mala-vida-sensibilidad-quimica/2824274/ 

http://www.lavanguardia.com/vida/20141023/54418199018/los-paseos-por-bosques-con-arboles-centenarios-mejoran-la-fibromialgia.html#.VFnTv9ZXjk0.facebook 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/789371-boscos-que-curen.html?tmpl=component&print=1&page= 

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/5326571  Boscos que curen.

Conferència de salut humana i medi ambiental. Dr Nicolás Olea

http://telemirtv.blogspot.com.es/

http://www.asssem.org/ 

Película molt interessant sobre SQM
https://vimeo.com/42019127 

Malalties ambientals

 
Ja era hora! Al pas que anem acabarem tots i totes amb mascareta!

Esperemos que se vayan reconociendo todas las enfermedades ambientales. Es muy necesario para todos. De ello depende nuestra Salud y nuestra Vida. La sociedad en general debe tomar conciencia de éste grave problema ambiental. Es muy importante para poder vivir en unas condiciones ambientales dignas. 
Enllaç de la notícia: España reconoce oficialmente la SQM.

http://www.sensibilidadquimicamultiple.org/2014/09/espana-reconoce-la-sqm-nota-prensa.html
http://nofun-eva.blogspot.com.es/2014/09/espanya-reconoce-sqm.html

Moltíssimes gràcies a les persones que amb el seu esforç han fet possible aquest reconeixement!!!

Bona Diada de Catalunya!!

Recordant el fragment del poema CARPE DIEM de Walt Whitman, que he rebut des del Procés Constituent, passem una molt bona Diada de Catalunya!

"NO DEIXIS DE CREURE QUE LES PARAULES I LA POESIA SÍ PODEN CANVIAR EL MÓN.

SOM ÉSSERS PLENS DE PASSIÓ.

LA VIDA ÉS DESERT I OASI.

ENS DERROCA, ENS FA MAL, ENS ENSENYA,

ENS CONVERTEIX EN PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PRÒPIA HISTÒRIA.

ENCARA QUE EL VENT BUFI EN CONTRA,

LA PODEROSA OBRA CONTINUA:

TU POTS APORTAR-HI UNA ESTROFA.

NO DEIXIS MAI DE SOMIAR,

PERQUÈ SOMIANT ÉS COM ÉS LLIURE CADA PERSONA.

NO CAIGUIS EN EL PITJOR DELS ERRORS: EL SILENCI.

LA MAJORIA VIU EN UN SILENCI ESPANTÓS. NO ET RESIGNIS.

(...) PENSA QUE EN TU ESTÀ EL FUTUR

I AFRONTA LA TASCA AMB ORGULL I SENSE POR.

APRÈN DELS QUI PUGUIN ENSENYAR-TE.

LES EXPERIÈNCIES DELS QUI ENS VAN PRECEDIR,

DELS NOSTRES POETES MORTS,

T'AJUDEN A CAMINAR PER LA VIDA.

LA SOCIETAT D'AVUI SOM NOSALTRES: ELS POETES VIUS.

NO PERMETIS QUE LA VIDA ET PASSI SENSE VIURE-LA...

                                                                        
                                                                              Walt Whitman

http://www.procesconstituent.cat/ca/blog/actes/item/fem-via-per-decidir-ho-tot 


            
Espectacularrrrrr! Un éxit total, una mostra de civisme, organització, serietat, amb els sentiments a flor de pell. I quina calorrrrr! Un dia de ple estiu, festiu que  recordarem per sempre més. I amb aquest enllaç encara més:
http://www.tv3.cat/videos/5237271/El-millor-de-la-Via-Catalana-2014 
 

Ja en tinc seixantaaaaaa!

    
Acabo d'enviar aquest correu:

Hola, com va això? Avui 4 d'abril faig 60 anys, un bon grapat oi? I la meva filla Eva en fa 36. L'any 78 vaig tenir un regal fantàstic, increïble! 
T'envio aquest correu per fer-te saber com agraeixo que per un caprici de l'atzar els nostres camins s'hagin creuat i m'hagis fet sentir bé en alguna, sovint o en moltes ocasions. Estic molt d'acord amb la frase del llibre “L'ombra del vent” del Carlos Zafón:
"Les bones persones fan que aquest món fastigós sigui un lloc que valgui la pena visitar."

I res que estic contentíssima de fer-ne 60 i desitjo fer-ne méssss (amb salut clar) i que tu ho vegis!

He fet aquest poemeta, espero t'agradi i que el posem en pràctica. Cuida't molt, petonets i gràcies un altre cop per la teva estima.

Paradís

No esperis l'altra vida

per trobar el paradís

fes-te el cel a la terra

en el què t'envolta.

Fàcil és sentir-lo

en les petites coses

observant el mar

les muntanyes, el cel.

Vols millor tresor

que una acolorida posta de sol

o l'albada

escoltar el vent, la pluja fina

acaronant-te

el vol lliure dels ocells

el somriure d'un nadó

d'una bona amiga la salutació.

La primavera brot de vida

la tardor barreja de colors

hivern, estiu, fred i calor.

El paradís és amb tu, palpa'l! 

I la música que no ens falti. De vegades la vida regalima verí, què seria de nosaltres sense les bones cançons! 

Compta els dies als estels: https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=MlvuglmTmY4

Transporte: https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=W2RQzCtGCXM

I Viva la vida, que no falti mai!: https://www.youtube.com/watch?v=oncmL69ZEJ8

Apa a ballar!