De vegades els desitjos es compleixen. Hem de vigilar què desitgem. Al meu llibre "Estimar-me perquè no?" comento que aniré on faci falta per tal de fer difusió de com ens sentim les persones afectades de sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i fatiga crònica. Doncs apa ara m'ha tocat fer-ho! Ai com m'embolico! Mira que li he dit vegades al Karlos: no em deixis ficar en problemes però com no li faig cas... Sovint el destí és ben capriciós. Bromes a part, estic molt orgullosa d'haver pogut representar moltíssimes persones afectades que lluitem per fer-nos més visibles, per exigir que se'ns tracti com cal a tots els nivells de la societat i per advertir que cada cop hi ha més persones amb malalties ambientals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada