Museo THYSSEN i Montserrat.

PASEO VIRTUAL por el MUSEO - THYSSEN.

Puedes verlo en pantalla completa, tiene AUDIO , con las explicaciones en varios idiomas, con lo cual el paseo es CASI - REAL ...PINCHA EL ENLACE Y A DISFRUTAR DE LA PINTURA..............

Nota: El plano que aparece a la derecha permite elegir planta y sala.

No te olvides de seleccionar el idioma para el audio.

http://www.museothyssen.org/app/visita_virtual_Coleccion/visita_virtual_es_planta_1.html

Visita completíssima en 3D de la Muntanya de Montserrat:
http://visita3d.com/vv/montserrat/index.php

Catalunya preciosa: 

http://www.youtube.com/embed/JVV3yAX3xM8

UNA VERDADERA PRECIOSA JOYA….tanto las pirámides Egipcias, como esta excepcional presentación!

 

 http://www.airpano.ru/files/Egypt-Cairo-Pyramids/start_e.html

 

 

World Press Photo i altres

Fotos espectaculars! Segur que a ningú deixaran indiferent.
http://www.worldpressphoto.org/gallery/2012-world-press-photo

Preciós el quadre de la Mª Rosa, la meva veïna preferida. En motiu del seu 60è aniversari van regalar-li un retrat pintat pel Domingo Vera. Properament el podrem veure en el seu facebook:

https://es-es.facebook.com/DomingoVeraCuadrosPopArt

Operetta al TMC de Barberà

Totalment per recomanar. Al Karlos, el meu marit, li va agradar tant que m'ha enviat aquesta informació. Feia un fred que pelava al carrer i al teatre. L'aire condicionat estava moltttttt alt però vam gaudir molt, molt.

Apropar l’espectador a l’òpera mitjançant la imaginació i la rialla. Això és el que es proposen Jordi Purtí i la companyia Cor de Teatre. Amb música a cappel.la i molt sentit de l’humor, Operetta troba la manera d’endinsar-nos en el gènere operístic a través de la realitat més quotidiana.
Una experiència única, híbrida, fruit de l’encreuament impossible del ritme i l’expressivitat del teatre gestual i la delicadesa de l’òpera
Operetta guanya el premi Butaca al millor espectacle familiar.
Els premis Butaca, que s'atorguen per votació popular, van premiar el muntatge Operetta. Cor de Teatre s'ha fet mereixedor d'aquest premi en el seu segon muntatge com a companyia professional.

http://www.youtube.com/watch?v=kPxwg8bbkik

Dia Mundial del Càncer

Després de passar la mala experiència de patir un càncer -més que res pels mals professionals de la medicina que em van atendre- estic totalment d'acord amb l'article d'aquest enllaç. Fa sis anys que em van operar d'un càncer de colon i vaig fer vuit sessions de quimioteràpia. Em vaig adreçar a l'associació contra el càncer de la meva ciutat i em vaig sentir molt ben atesa.
Encara hi ha persones que amaguen aquestes malalties i es molesten si se'ls intenta fer canviar. Costa, costa molt . La por a no superar-les és enorme, a sentir-se com una persona maleïda castigada per un Déu que a mi personalment em costa massa creure que existeixi. Cap pare pot desitjar mals als seus fills. En fi que com jo, avui dia agafant el tema a temps, som moltes les persones que superem aquestes malalties.
Dono les gràcies a totes i tots els que en el seu dia em van recolzar i em van fer entendre que havia de lluitar per seguir per aquí. Desitjo que la meva hora tardi en arribar encara que també crec que quan toqui tocarà.

http://www.lamalla.cat/societat/salut/article?id=1011472

La Candelera ben nevada

Barberà del Vallès (foto)
No s'han equivocat i les previsions han sigut certes. Un dia de neu és agradable per gairebé tothom, més dies, fa que la cosa es compliqui. Esperem que no l'encerti la dita:

"Si la Candelera plora l'hivern és fora, si riu el fred és viu. I si la Candelera neva, neva 30 dies al seu darrera".

Aquest fred em resulta insuportable, el meu cor es dispara o sigui que no puc sortir de casa, ufffff. Més d'un cop m'han donat taquicàrdies amb temperatures extremes. Sort en tinc de trobar motius per distreure'm, L'altre dia em va arribar l'últim regal de Reis, una guitarreta (Guitalele de la casa Yamaha) que finalment vam trobar a Tokomusic, al carrer Bonsuccés, 5. El primer carrer a la dreta baixant la Rambla de Barcelona. És una cucada i no pesa res, la puc tocar ben recolçada al sofà i apa vinga cantar i cantar. La gran que vaig comprar fa una pila d'anys m'eslloma, acabo reventada.
Em sap greu que ni l'Eva ni l'Oriol s'hagin interessat per aprendre a tocar la guitarra. Fa tanta companyia! Jo en vaig aprendre l'any que feia les pràctiques de Magisteri. Em vaig afegir al grup d'alumnes que n'aprenien i sempre m'he sentit satisfeta de saber tocar quatre acords amb els quals pots acompanyar un munt de cançons.
De moment el Carlos no rondina, (la vam comprar el 21-1-12) més aviat li agrada i acaba ben adormit. Que duri, que duri!