Aquest estiu he pogut fer realitat uns altres somnis. Fa uns anys a l'última trobada de cosines, el nostre cosí Jordi de Llesui, va comentar que la família de la nostra padrina es trobaven el 15 d'agost a Escart on ella va néixer. Quan ho vaig saber em van agafar unes ganes enormes de poder estar a la trobada. I després de comunicar-ho a les famílies vam aconseguir ser 45 persones les que vam dinar al restaurant de l'hotel Castellarnau d'Escaló el poble proper a Escart. Les més agosarades al matí van visitar l'ermita de Sta Maria de la Roca a 20 minutets d'Escart. Com diu el seu nom l'ermita es va excavar en una roca i pel que van comentar les que hi van anar el camí es força complicat.
casa Esteve on va néixer la padrina Carme
La Noguera Pallaresa
Va ser molt emocionant trobar-nos amb familiars que no coneixíem i retrobar-nos amb les que feia temps que no ens veiem. L'Emiliet, fill del mestre dels nostres pares i mares, ens va fer plorar al recordar temps molt durs de la nostra guerra incivil. El seu pare es va lliurar per poc d'una mort que van patir molts dels seus companys. Li van treure el títol de mestre i sort de la gent del poble per poder tirar endavant. Va explicar que la meva mare el va cuidar quan era petit i les llàgrimes em van rodolar per les galtes quan ell demostrava que encara n'estava agraït. En el seu llibre"Exercici de memòria" explica amb detall aspectes del Pallars Jussà. Ens en va regalar força exemplars i sempre el recordarem amb molta estima.
El camí des d'Escaló a Escart uiiiii corbes i més corbes. Sort del nostre altre cosí Jordi d'Obeix o Oveix (es troba de les dues formes) i la seva dona Lourdes, vaig poder complir el meu somni. Veure la casa de padrina Carme, el poble, el cementiri dalt de tot del poble amb un accés gens fàcil. No sé pas com no ens hi vam trencar el cap. Ningú més es va animar a passar un bon tràngol si trobàvem un cotxe de front i a veure com ens en sortíem. Sortosament no el vam trobar i després de baixar de nit (Jordi vinga xerrar i xerrar entusiasmat, volia anar en aquelles hores a l'ermita de la roca, ai Lourdes i jo ens miràvem espantades!) vam tornar a Escaló sans i estalvis. Tothom havia marxat als seus caus. El Carlos força malhumorat també hagués marxat però em va esperar. Pobre d'ell si no ho fa!
L'Oriol i família al matí van voler que anéssim a veure'ls on havien passat la nit. Ai el Carlos això de les carreteres de muntanya... Sort que la Mar el va convèncer i per una néta es fa tot. Vam arribar a Port Ainé amb els picarols per corbata però quina vista! La sensació és ufff quina passadaaaa! Em va semblar dansar amb el vent tot veient al voltant muntanyes i més muntanyes que tocaven el cel. La Mar em va explicar on era la Pica d'Estats, el punt més alt de Catalunya que tants cops havia repetit que volia veure. I vaig poder complir un altre dels meus somnis. Gràcies Mar bonica per fer-ho possible.https://www.turismefgc.cat/es/blog/port-aine/?_gl=1*1jnxzfl*_ga*MjY4MjA0Nzc0LjE2OTk5MTEyODc.*_ga_D8LR3VYWV8*MTY5OTkxMTI4Ni4xLjEuMTY5OTkxMTMyNS4yMS4wLjA.
Vam completar l'estada als Pallars visitant la Vall de Boí, el Llac de Sant Maurici que coneixíem però feia molts anys que no hi havíem tornat.
https://www.vallboi.cat/ca
https://www.aralleida.cat/es/publicacions-territori/mapa-guia-pallars-sobira/
https://www.catalunya.com/parc-nacional-daiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-17-17001-573521?language=ca
Vam fer 4 nits a l'hotel SegleXX de Tremp, lloc molt recomanable. Va ser el segon cop que hi anàvem i segurament hi tornarem.
Cal Temerari
guarniments reciclats
L'olor d'espècies és meravellosa!
Participo en el recital de poesia i ens toca la cistella!! 15-12-2023
El nostre regal
Rest. El Mercat bo,bo,bo
Avi i néta, aiiiii! 😍😍
