Tot i que costa molt, cadascú sobreviu com pot i el petit i la petita de la casa ens fan mirar endavant envoltats de tristor per les situacions absurdes q passen a prop nostre. Guerres provocades per l egoïsme d uns éssers q no mereixen ser considerades persones.
Per tal d evitar aglomeracions aquest pont vam optar per anar a S. Cugat. L últim cop q hi vam ser una noia a qui vaig preguntar si coneixia un lloc per anar a dinar, ens va recomenar Cal Temerari. Després vam tornar a ser uns infants dins del trenet q recorre la ciutat. Vaig voler comprar-me una mena de globus amb llums per sentir-me totalment una nena i oblidar per una estona el món deshumanitzat en el qual ens toca viure.
Cal Temerari
guarniments reciclats
L'olor d'espècies és meravellosa!
Participo en el recital de poesia i ens toca la cistella!! 15-12-2023
El nostre regal
Rest. El Mercat bo,bo,bo
Avi i néta, aiiiii! 😍😍
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada