skip to main |
skip to sidebar
L'última mascareta que estic utilitzant és la Climax NRffp3(1730). Em va millor que l'anterior 3M. He trobat aquest enllaç on s'informa força bé. Ara entenc que les millors són les ffp3. Hi ha olors com les del tabac que continuo sentint-les, les dels cotxes són més suportables. Sincerament no sortiria de casa perquè no hi entra cap producte tòxic però és impossible fer vida de monja de claussura. Quan he de sortir noto molta millora amb la mascareta. O sigui que com diu la M.José Moya: ¡¡¡ARRIBA LA MASCARILLA!!!
http://naisa.es/blog/tipos-de-mascarillas-de-proteccion-respiratoria-ffp/
És curiós com els infants es fixen amb les mascaretes i reaccionen de diferents formes. Jo acostumo a fer gestos amb les mans per tal de no espantar-los pobrissons/nes!
Fa uns mesos finalment vaig comprar el purificador. He demanat un munt d'opinions a persones que en tenen i estava feta un embolic. Aquest em va semblar correcte i n'estic força contenta. Avui mateix l'olor de les pastes fetes al forn se'm feia insuportable, era incapaç de respirar. He posat el purificador a la cuina i al cap d'una estona respirava sense cap dificultat. Ohhhhh quin descans!
Segurament em faré un regal de reis, compraré l'altre model més petit per a l'habitació per no haver de pujar i baixar el que tinc. Tots els aparells que ajudin a millorar són ben rebuts.
https://www.elcorteingles.es/electrodomesticos/A13296743-purificador-de-aire-bionaire-bap600-050-con-ionizador-independiente/
Estic més animada i començo a trobar gust per la cuina. Coses fàcils sense complicar-me perquè si no és així, sé perfectament que després la "fifi"em passa factura i el cansanci, dolor, i,i,i... em posen de mala lluna.
L'altre dia vaig veure una recepta al Cuines de tv3 i com havia comprat un mango, tenia farina d'espelta, pomes, canyella, panses, coco ratllat em vaig decidir a fer alguna cosa semblant. Em resulta difícil pesar i tot ho faig a ull. La veritat oblidant la modèstia és que em va sortir deliciós. No m'agrada gens el dolç, no tolero les grasses i ho faig a la meva. En comptes de sucre blanc en poso una mica de canya, mel i oli d'oliva. Res de manteca ni el que no em convé. No em vaig atrevir a treure'l per l'aniversari del nostre nét, no fos que esgarrés la festa tan divertida que vam muntar! Vam menjar-lo el dia després.
He tornat a comprar un mango i repetiré el pastís. Només per recordar escric el que vaig posar el primer cop. Segur que no serà el mateix però aquí està la gràcia. Utilitzar el que tenim a casa i anar comprovant què resulta millor.
En un recipient que pugui anar també al forn poseu mel i feu coure dues pomes tallades a làmines. posar-hi una mica d'aigua, canyella, panses, suc de llimona i ratlladura. Suposo que nous i altres fruits també hi aniran bé.
Barrejar la farina d'espelta amb el sucre de canya. Fer un volcà i posar al centre un ou sencer batut. Amassar i com jo ho veia massa espès vaig posar llet de soja i arròs (la bec habitualment).
Posar la massa a sobre de les pomes i cap al forn fins que us sembli que ja és cuita.
Espereu que refredi una mica i doneu-li la volta amb l'ajud del plat on voleu presentar el pastís. Guarniu-lo amb el mango tallat finet i coco ratllat pel damunt. Al centre vaig posar un cercle de mango i al voltant com si fossin pètals els trossos.
Sóc incapaç de posar la foto. A veure si trobo una ànima bondadosa que me n'enseny!
Aquest pastís el vaig fer amb pinyons i panses, no tenia mango.
Ahir diumenge l'Eva amb l'ajut de l'Arnau (ai com li va posar el terra!) va fer galetes. Un altre dia poso la recepta.
Acabo d'aconsellar a una bona amiga aquest te. Jo l'utilitzo també aconsellada per una altra amiga, de tant en tant. La veritat que treus uffffff, sembla impossible!
http://www.ecogeotica.com/tienda/product.php?productid=778
Havíem comentat d'anar a respirar a la muntanya. Un hotelet amb encant proper al Montseny m'havia semblat una bona idea per a finalitzar les vacances d'aquest estiu vora mar. Vaig fer la reserva, volia sorprendre el meu maridet. Sospitava que no ho podria fer i finalment hem fet un canvi de plans, jo més que ell. Hem respirat a la muntanya més propera a Barcelona. I hem aprofitat per visitar ràpidament el Museu Miró i visitar la terrassa del Museu Nacional. Mai hi havíem pujat i ha estat espectacular. El vent xiulant posava música a la vista esplèndida de tota la ciutat. Veure les torres de l'edifici tan properes i les persones caminant pel carrer com formigues, un encant. Hem acabat esgotats en un banc amb una altra meravella davant els ulls. Jo vinga respirar per omplir-me d'oxigen. La mar tranquil·la amb un munt de banyistes gaudint d'un bon bany de mar en un dia de massa calor. Velers, iots, paravents... I al passeig amunt i avall persones de totes les ètnies assaborint un dia festiu. Quin espectacle!
Muntanya i mar indrets on encara podem moure'ns les afectades de SQM.
http://museunacional.cat/es
https://www.google.es/search?q=terraza+museu+nacional+de+barcelona&biw=1050&bih=633&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwib1a6tkPTOAhWD7BQKHZdvDsgQ_AUIBygC&dpr=1.33
Llibres, roses, somriures, mostres d'amor... Un dia especial per passejar entre places i carrers vestits de colors de primavera. Nosaltres millor a caseta descansant, escrivint, llegint, veient la tele...
La Mª José Moya, incansable lluitadora per tal d'ajudar als afectats de Sensibilitat Química, ens regala el seu llibre que de ben segur ajuda a saber què ens pot ajudar i què ens perjudica. Moltes gràcies bonica! Sortosament hi ha persones com tu dedicades a millorar la nostra situación i poder tirar endavant.
http://www.sensibilidadquimicamultiple.org/2016/04/manual-basico-e-investigaciones-de-sqm.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+Mi-estrella-de-mar+%28MI+ESTRELLA+DE+MAR%29
I la Diana Salvador, la vaig conèixer personalment fa un dies, ens fa saber al seu bloc un munt d'idees també per millorar d'aquest malson. La seva joventut és un bon ingredient per a què l'entusiasme i l'esperança la faci mirar endavant per a poder trobar solucions. Moltes gràcies nineta de porcellana guapíssima. Quina satisfacció haver-nos conegut!
http://mesientabien.com/wordpress/quien-soy/
Bona Diada de Sant Jordi!
El dissabte 5 de març vam poder gaudir d'una ruta literària molt interessant. I com altres vegades que m'atreveixo a fer el que no puc en pago les conseqüències. Com acostumo a dir la satisfacció supera el que he de pagar. Aprendre, compartir és una necessitat, un aliment per a l'esperit.
Cada mes a l'Ateneu barceloní es fan tertúlies d'Ètica i Poesia. Només he pogut assistir tres cops en tres anys. Quina llàstima! Què hi farem, intento saber quins poetes es treballen i en busco informació des de casa.
http://apejuanboscan.blogspot.com.es/
