Havíem comentat d'anar a respirar a la muntanya. Un hotelet amb encant proper al Montseny m'havia semblat una bona idea per a finalitzar les vacances d'aquest estiu vora mar. Vaig fer la reserva, volia sorprendre el meu maridet. Sospitava que no ho podria fer i finalment hem fet un canvi de plans, jo més que ell. Hem respirat a la muntanya més propera a Barcelona. I hem aprofitat per visitar ràpidament el Museu Miró i visitar la terrassa del Museu Nacional. Mai hi havíem pujat i ha estat espectacular. El vent xiulant posava música a la vista esplèndida de tota la ciutat. Veure les torres de l'edifici tan properes i les persones caminant pel carrer com formigues, un encant. Hem acabat esgotats en un banc amb una altra meravella davant els ulls. Jo vinga respirar per omplir-me d'oxigen. La mar tranquil·la amb un munt de banyistes gaudint d'un bon bany de mar en un dia de massa calor. Velers, iots, paravents... I al passeig amunt i avall persones de totes les ètnies assaborint un dia festiu. Quin espectacle!
Muntanya i mar indrets on encara podem moure'ns les afectades de SQM.
http://museunacional.cat/es
https://www.google.es/search?q=terraza+museu+nacional+de+barcelona&biw=1050&bih=633&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwib1a6tkPTOAhWD7BQKHZdvDsgQ_AUIBygC&dpr=1.33
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada