Donosti, que bonica, polita, ets!!!

Polita, polita!!  Kaixo, zer moduz? Barkatu, mesedez,  eskarrik asko, oso ondo, on egin, egunon, arratzaleon, gero arte, agur...

Si es vol, no costa massa aprendre quatre parauletes del lloc on vas. A mi m'emociona quan algú de fora les diu en la meva llengua. Intento fer el mateix. El saber no ocupa lloc. Aprendre et fa sentir viva.

Una escapadeta curta de tant en tant, és més que necessària. La il·lusió de veure indrets nous aixeca els ànims a qualsevol. Després ho he de pagar ja ho sé però ho prefereixo perquè m'ho puc permetre. Quan torno a casa faig una cura de repòs i apa a tornar amb la rutina que es fa més suportable. 

El divendres tornava de veure "El peine"de Chillida quan un noi de Reus em va escoltar com parlava castellà amb el meu accent lleidatà i al saber que era catalana com ell, em va posar al dia de les males notícies. Ai quin dolor, quina tristesa. I més a l'estar fora de la nostra terra.

I mira quines coses, la nostra estada va coincidir amb una concentració de l'ANC euskaldun i ens hi vam afegir. Ai quina emoció les persones catalanes que ens hi vam trobar i les euskaldunes que se sentien ànimes besones de les catalanes! Poder col·laborar en la concentració va apaivagar la tristor. Sóc la del gorro rosa aguantant la pancarta. 

  El viatge amb l'Alvia molt còmode. Tenir gairebé sis hores per poder llegir, veure pel·lis, escriure, fer-la petar ... un privilegi per a mi. I l'hotel tocant l'estació força correcte. Llàstima no tenir ascensor. 

http://www.hotelterminus.org/