O també "No hay mal que cien años dure" Ja tenim aquí un altre cop les festes nadalenques. Cada any que passa trobo que arriben més aviat. No te n'adones i passem de Sant Joan al nadal. Sempre dic que sigui així perquè quan hi ha problemes els dies es fan llaaargs, insuportables...
El gener d'aquest any em vaig animar a tornar a començar un altre tractament per tal de poder millorar de tot el que envolta la Síndrome de Sensibilitat Central. Fa molts anys que tenia en ment la Fundació Alborada que portava la Dra Pilar Muñoz (actualment jubilada). Em vaig informar però haver d'anar a Madrid ufff. L'Alba, també afectada, em va comentar que ara les visites es podien fer online i després de pensar i pensar perquè és massa costós econòmicament i s'han de fer proves, prendre un munt de productes que atabalen a qualsevol i més en el nostre estat. I sempre et queda el dubte de si realment és aconsellable, si funcionarà, si,si...
Reconec que l'esforç ha valgut, ara m'atreveixo a dir que estic millor i que és vergonyós, indignant que aquesta mena de tractaments no estiguin a l'abast de les persones afectades. Jo ja he fet tard, la meva vida a partir d'ara es veurà afectada per altres problemes a part de la SSC. És llei de vida i no es pot demanar res més. Però hi ha tantíssimes persones ben joves afectades atrapades, torturades per aquest malson. És injust que havent millores no se'n puguin beneficiar. La Seguretat Social facilita altres tractaments i en el nostre cas res de res. Només ens queda reclamar i tornar a reclamar. Jo aportaré el meu granet de sorra escrivint a Muface. Em tornaran a dir el mateix: Fins que la Seguretat Social no ho contempli, Muface tampoc ho farà. L'últim cop que vaig parlar amb Adeslas, sobre el tema, em van passar amb la doctora d'urgències. Em va dir que un divendres a la tarda no em podia atendre entre altres comentaris fora de to com que la Sensibilitat química no existeix i,i,i... Vaig acabar penjant el telèfon abans que em donés un iuio. Mare meva quines professionals tenim! Trist, molt trist que només a la privada t'entenguin i puguin solucionar en part problemes com els nostres.
Acabo dient que és meravellós poder fer una mica de vida social, sentir-se com la resta un xic integrada a la normalidad. Tant de bo duri aquesta calma i la tempesta s'allunyi per sempre més. Agrair a totes les que ens ho faciliten desitjant que ben aviat estigui a l'abast de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada