Estiu, final estat d'alarma

https://www.ara.cat/societat/meteo/Avui-arriba-solstici-estiu-mes_0_2475352632.html


Comencem l'estiu amb una molt bona notícia: després de 98 dies s'ha acabat l'estat d'alarma. Però res de relaxar-nos, el virus no ha marxat, és entre nosaltres i malauradament com diuen els experts no marxarà mai. Haurem d'aprendre a conviure amb ell adoptant mesures que ens permetin sobreviure. El tema és molt greu, ens hi va la vida. 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-catalunya-ultima-hora/
https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/situacionActual.htm

Massa gent s'ho pren poc seriosament i al sortir al carrer es comprova fàcilment. Res de guardar la distància recomanada. L'ús de la mascareta... de gorra, al coll, al braç, a la bossa. Ai i mira que se'ns adverteix per tot arreu. Només les multes sembla que funcionin. No tenim remei, fins que no ens toca no ho entenem. Tantes persones mortes haurien de fer-nos reflexionar, adonar-nos que la vida és molt important per a nosaltres i les que ens envolten i l' hauríem d'apreciar i fer els possibles per conservar-la. Bé, no m'enrollo més però com diuen al Polònia: "algú ho havia de dir".

 

Tenim un estiu especial que intentarem gaudir tot el que puguem i apa a continuar el nostre camí per la vida! És tan capriciós el destí...  Sant Joan ja el tenim aquí! L'Arnau vol molts petards! La Mar quina nineta!

                                                                                                            

Fa un any que la mama ens va deixar

El temps vola, no s'atura per res. La vida sempre continua caminant, tot queda enrere. Ara, dos quarts de dotze de la nit fa un any que la mama va deixar de patir després d'uns dies massa durs que ningú no hauria de passar. Als animals se'ls sacrifica per tal d'estalviar-los sofriment. En canvi amb els humans, degut a idees poc evolucionades principalment religioses, massa sovint s'espera a què el final de la vida arribi sense tenir en compte l'estat de la persona. És un tema massa complicat perquè ningú vol que un ésser estimat marxi per sempre més. És un sentiment difícil de definir, vols i dols. És un tràngol per al qual ningú ens ha educat i tenim segur que un dia o un altre haurem de passar. Res no és etern. 
El meu pare va morir la nit de Nadal del 2001 i una nit d'insomni vaig fer un poema que comença així: 

Ens hi hauríem d'educar 
per poder-la aceptar
la mort que només 
anomenar-la a molts 
porta esgarrifança.

Diuen que la mort és una porta a una altra dimensió. Jo m'ho crec, em comforma. 
La mama va haver de passar tres anys i onze dies a la residència, sempre em sentiré malament per no poder tenir cura d'ella, per haver de treure-la de casa seva i portar-la en un lloc estrany que per més que vulguin mai és el que pretenem que sigui. Durant aquest temps he anotat fets, històries de persones residents, treballadores... per tal de no oblidar l'experiència que anàvem vivint. Una experiència amb molts qualificatius que guardaré escrita en el recull dels meus treballs. La mama em va ensenyar que tot el que s'escriu es pot llegir. Quan rellegeixo el que fa temps vaig escriure, recordo la frase que em va dir la mama. És impossible recordar-ho tot, si ho escrivim ho rescatem de l'oblit. 
Els meus padrins i pares van néixer a la comarca del Pallars Jussà (Lleida). Lluís, el meu pare el 12-8-1918 a Suterranya molt a prop de Tremp. Àngela, la meva mare el 13-2-1927 a Obeix, a la Vall Fosca. 
http://www.lleidatur.com/Turisme/Planificaelteuviatge/Onanar/Pirineus/ElsPallarsJussa.aspx 

Aprofito per posar també en aquesta entrada fotos dels meus padrins (avis) a qui no vaig poder conèixer.     

Padrins paterns: Eugènio i Josefa 

 Padrins materns: Josep i Carme

El meu 1er cop a la platja 

que guapa!!!

Les basses d'Alpicat

El papa va passar 7anys privat de llibertad,

pobrissó!

1er viatge a Mallorca

Ohhhh novament vida al carrer

 

Quin goig veure infants acompanyats d'adults ben riallers al carrer! Des de casa veig el parc central i quina sorpresa veure'l amb força gent amunt i avall. No m'he pogut estar de saludar un pare jove amb una nena que anava amb bicicleta davant de casa. Quina felicitat poder tornar a la normalitat després de passar 45 dies confinades (les que ho hem fet bé).  
Si som assenyades, totes podrem sortir el proper dissabte. De moment només infants fins els 14 anys acompanyats d'una persona adulta. Sembla ser que moltes s'han passat, han sortit fotos i ni mascaretes ni guardant la distància recomanada. Aiiii que en som de ruques, brètols, pocassoltes...!
A veure si ens carregarem 45 dies i hem de tornar enrere! Millor que m'equivoqui i totes i tot torni a la normalitat. Massa persones ho estan passant ben magre aturant-se l'economia bruscament per la pandèmia que estem patint. 

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/1780371-el-govern-demana-no-abaixar-la-guardia-per-no-perdre-allo-aconseguit-amb-l-esforc-del-confinament.html

Aniversari de l'Eva i meu, confinades

 
Donades les circumstàncies hem fet la celebració dels aniversaris per video conferència. Sincerament m'he emocionat, he gaudit molt podent veure'ns totes  plegades. L'Eva ha fet pastís i crema catalana amb les espelmes corresponents. Ai que bé va la tecnològia en aquestes ocasions! 
No podem deixar-nos portar pels sentiments, la situació és dura. Veure la família i, especialment el nét i la néta, i no poder fer-los petons i abraçades ai quin pal! Millor pensar que aquest malson passarà aviat i tot serà un record, un mal record.
El Carlos ha fet "una tarta de Santiago" bona, bona. Ha repetit les espelmes. Les que toquen les posarem quan celebrem els aniversaris de veritat. 

"Las chicas yeye" després de 12 anys i mig

 
Com passa el temps! Sempre dic que millor que passi ràpid. Quan van maldades és terriblement lent. Abans d'ahir, 30 de març, va fer un any que la Chus, dona del germà del meu marit, va fer el traspàs. Vaig escriure unes paraules per al dia del seu funeral i finalment no es van poder llegir. Per tal de recordar-la vaig enviar l'escrit als seus fills. Vaig intentar trobar el video on sortíem  però no va haver forma. Ara síiiii! El tinc al primer bloc i encara ric. Segur que també rieu quan el mireu. Com plou... no passa res!

https://www.youtube.com/watch?v=FVGH11gWvRg&gl=MX

                                  

Per a la Chus 31-3-19

Hola Chus, m'hagués agradat ser aquí per donar-te l'últim adéu. El nostre nét, Arnau em necessita.

Només unes paraules, que ara deu estar llegint algú, per tal de recordar bons moments.

Les dues hem estat cunyades dels nostres marits. Ser filles úniques ha fet que el nostre lligam fos alguna cosa més. En una ocasió em vas dir: “no quiero perder la familia” Crec que hem fet els possibles per a què això no passés.

No ens hem vist sempre que ens ha vingut de gust, les circumstàncies no ens ho han permès. Sí que hem parlat força per telèfon compartint el que la vida ens deparava, esforçant-nos per animar-nos i tirar endavant.

T'agradava que et digués que t'assemblaves a la Norma Duval, jo i les meves manies de trobar semblances. Reiem d'allò més revivint la nit de discoteca ballant sense parar imitant que netejàvem vidres i aquell any de festa major de Barà quan vam participar al karaoke cantant i ballant “La chica yeyé”. El vam pujar al youtube.

Diuen que la mort és una porta a una altra dimensió. Jo m'ho crec, em conforma. Quan em toqui fer el traspàs, alliberades de les complicacions d'aquesta punyetera vida, ens retrobarem i tornarem a riure, a ballar, a sentir-nos felices de debò. Petonets, besitos.

La tita Jariantes, com m'anomena la Carla.

Entrem a la primavera del 2020

 

La natura no entèn de virus, sortosament, i continua el seu camí com cada any transformant prats i jardins, després d'un fred hivern,

en un paradís ple de flors i colors de tota mena. 
Aquesta primavera és diferent, molt diferent de les anteriors. Suposo que som moltes les persones que encara no podem pair el que ens passa. Tot plegat sembla un malson. Un malson del qual voldríem despertar i no ho podem fer. Portem una setmana, des del 13 de març, en estat d'alarma, confinats a casa com en una d'aquellas pel·lis de ciència-ficció que mai m'han agradat i procuro no veure. Em transmeten una sensació incòmoda, desagradable que em neguiteja massa. I degut al coronavirus que s'ha estés per tot el món, ara ens toca ser protagonistes d'una d'aquestes pel·lis tan esgarrifoses per a mi. 
Som afortunats de viure en una caseta, de tenir espai, flors... Deu ser molt angoixant haver d'estar confinats en apartaments petits. 
Tenir cura de les flors sempre m'ha permés superar el fet d'haver d'estar massa hores a casa degut a la Sensibilitat Química Múltiple. Les maleïdes olors del carrer em superen. Deixo aquí les flors de casa. Tant de bo passi aviat aquest episodi, deixi de morir gent i es trobi el medicament, vacuna que ens permeti seguir endavant. A la Xina, on tot es va iniçiar, comencen a revifar. Si fem les coses com cal: no sortir de casa, rentar-nos sovint les mans... segur que també ho farem. Que la sort ens acompanyi i endavant!!
Veure per video-trucada la família, especialment l'Arnau i la Mar quina meravella!!  

https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/coronavirus-que-es-como-se-transmite-que-precauciones-se-deben-tomar-1244 

https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/infok-26022020/video/6032280/

    https://www.rtve.es/noticias/20200321/mapa-mundial-del-coronavirus/1998143.shtml