Com passa el temps! Sempre dic que millor que passi ràpid. Quan van maldades és terriblement lent. Abans d'ahir, 30 de març, va fer un any que la Chus, dona del germà del meu marit, va fer el traspàs. Vaig escriure unes paraules per al dia del seu funeral i finalment no es van poder llegir. Per tal de recordar-la vaig enviar l'escrit als seus fills. Vaig intentar trobar el video on sortíem però no va haver forma. Ara síiiii! El tinc al primer bloc i encara ric. Segur que també rieu quan el mireu. Com plou... no passa res!
https://www.youtube.com/watch?v=FVGH11gWvRg&gl=MX
Per a la Chus 31-3-19
Hola Chus, m'hagués agradat ser aquí per donar-te l'últim adéu. El nostre nét, Arnau em necessita.
Només unes paraules, que ara deu estar llegint algú, per tal de recordar bons moments.
Les dues hem estat cunyades dels nostres marits. Ser filles úniques ha fet que el nostre lligam fos alguna cosa més. En una ocasió em vas dir: “no quiero perder la familia” Crec que hem fet els possibles per a què això no passés.
No ens hem vist sempre que ens ha vingut de gust, les circumstàncies no ens ho han permès. Sí que hem parlat força per telèfon compartint el que la vida ens deparava, esforçant-nos per animar-nos i tirar endavant.
T'agradava que et digués que t'assemblaves a la Norma Duval, jo i les meves manies de trobar semblances. Reiem d'allò més revivint la nit de discoteca ballant sense parar imitant que netejàvem vidres i aquell any de festa major de Barà quan vam participar al karaoke cantant i ballant “La chica yeyé”. El vam pujar al youtube.
Diuen que la mort és una porta a una altra dimensió. Jo m'ho crec, em conforma. Quan em toqui fer el traspàs, alliberades de les complicacions d'aquesta punyetera vida, ens retrobarem i tornarem a riure, a ballar, a sentir-nos felices de debò. Petonets, besitos.
La tita Jariantes, com m'anomena la Carla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada