La Castanyada i Halloween

Tot i que només un carrer ens separa de la família, hem fet les coses com cal i ens ha tocat celebrar la festa ahir, dilluns dia 2 de novembre. Com vam gaudir amb el berenar-sopar que van preparar l'Eva i l'Arnau. És una passada reunir-nos totes i tots, veure el petitons créixer, sentir que volen estar amb tu. Uffff ja ho he dit força vegades és increïble. Ahir l'Arnau va voler que em posés al seu costat i la Mar quan va sentir que obríem la porta, gatejant va venir cap a mi. Ohhhhh em va fer sentir la millor del món. De cap manera podia estar més bé. A la dreta l'Arnau i a la meva falda la Mar rient i volent mirar-ho tot. He d'escriure-ho aquí per recordar-ho sempre més. 

Com altres anys els barrets de bruixa, disfresses de fantasma, de castanyera (jo), rats penats, aranyes, carabasses, moniatos, castanyes, panellets, teranyines, llums, sang, ulls...van fer que la festa fos grossa i tinguem ganes de poder repetir-la any darrere any. 😁

Vaig repetir la coca d'atmella afegint poma i panses. La vaig tenir massa temps al forn i... Es pot menjar però seca, massa seca. 😏    

Entrada en aquest bloc de fa força temps. 

Torna el maleït covid!

Tal com van anunciar tornem a estar com al principi, com si la tempesta s'apropés més i més. Al pas que anem ens confinaran ben aviat. Som més tossuts que una mula, fem la nostra i així ens va. Sortosament l'internet ens facilita força la vida i des de casa podem participar en tallers i conferències...

El divendres 9-10-2020 vam anar de bodes. la invitada d'honor va ser la Mar, feia 9 mesets i mentre la seva mare i el seu pare es donaven el sí ella aprofitava el temps prenent el pit. El jutge, un senyor  de Sevilla amb un accent andalús ben conservat i massa anys, va intentar fer broma contínuament. Només vam ser cinc persones a l'acte i la peneta em va encongir el cor. Maleït virus! No toca una altra que adaptar-nos i continuar endavant. 

La Mar gateja que se les pela i riu, riu molt. L'Arnau guanya gomets a classe perquè es porta bé, fa silenci i la marieta-guardiola que li vam portar de Girona té la panxa ben plena d'euros que es va guanyant. Ai els néts i les nétes com es fan estimar i treuen el millor de nosaltres! Avui l'Arnau ha guarnit el pis per a celebrar Halloween. Quina por amb monstres, teranyines, rats penats, fantasmes, sang... De la castanyada res de res. Suposo que a l'escola seran més tradicionals. Jo com cada any em disfressaré d'àvia castanyera, apa.

 Com cada any la tardor ens regala un munt de colors que enamoren a tots i totes. Ai quina meravella! El pastís de noces amb la família de conillets, regal de la tieta Eva, estava per a xupar-se els dits.   

Diada de Catalunya

 

Tot i les circumstàncies que estem vivint, hem tornat a celebrar la Diada de Catalunya. És el primer cop que no hem assistit a cap concentració perquè el tema del maleït covid ens ha espantat com a tantes altres persones. Hem trobat a faltar la germanor, l'alegria, l'entussiasme que envolta cada any les concentracions d'aquest dia. Confiem que el proper pugui ser com sempre. Un dia magnífic on gent de totes les edats i condicions gaudeix de debò desitjant tenir un país on la llibertat i l'harmonia ens faci millors persones.

https://www.ccma.cat/324/11-s-la-diada-del-2020-al-minut/minut-a-minut/6710/   

Estiu, final estat d'alarma

https://www.ara.cat/societat/meteo/Avui-arriba-solstici-estiu-mes_0_2475352632.html


Comencem l'estiu amb una molt bona notícia: després de 98 dies s'ha acabat l'estat d'alarma. Però res de relaxar-nos, el virus no ha marxat, és entre nosaltres i malauradament com diuen els experts no marxarà mai. Haurem d'aprendre a conviure amb ell adoptant mesures que ens permetin sobreviure. El tema és molt greu, ens hi va la vida. 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-catalunya-ultima-hora/
https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/situacionActual.htm

Massa gent s'ho pren poc seriosament i al sortir al carrer es comprova fàcilment. Res de guardar la distància recomanada. L'ús de la mascareta... de gorra, al coll, al braç, a la bossa. Ai i mira que se'ns adverteix per tot arreu. Només les multes sembla que funcionin. No tenim remei, fins que no ens toca no ho entenem. Tantes persones mortes haurien de fer-nos reflexionar, adonar-nos que la vida és molt important per a nosaltres i les que ens envolten i l' hauríem d'apreciar i fer els possibles per conservar-la. Bé, no m'enrollo més però com diuen al Polònia: "algú ho havia de dir".

 

Tenim un estiu especial que intentarem gaudir tot el que puguem i apa a continuar el nostre camí per la vida! És tan capriciós el destí...  Sant Joan ja el tenim aquí! L'Arnau vol molts petards! La Mar quina nineta!

                                                                                                            

Fa un any que la mama ens va deixar

El temps vola, no s'atura per res. La vida sempre continua caminant, tot queda enrere. Ara, dos quarts de dotze de la nit fa un any que la mama va deixar de patir després d'uns dies massa durs que ningú no hauria de passar. Als animals se'ls sacrifica per tal d'estalviar-los sofriment. En canvi amb els humans, degut a idees poc evolucionades principalment religioses, massa sovint s'espera a què el final de la vida arribi sense tenir en compte l'estat de la persona. És un tema massa complicat perquè ningú vol que un ésser estimat marxi per sempre més. És un sentiment difícil de definir, vols i dols. És un tràngol per al qual ningú ens ha educat i tenim segur que un dia o un altre haurem de passar. Res no és etern. 
El meu pare va morir la nit de Nadal del 2001 i una nit d'insomni vaig fer un poema que comença així: 

Ens hi hauríem d'educar 
per poder-la aceptar
la mort que només 
anomenar-la a molts 
porta esgarrifança.

Diuen que la mort és una porta a una altra dimensió. Jo m'ho crec, em comforma. 
La mama va haver de passar tres anys i onze dies a la residència, sempre em sentiré malament per no poder tenir cura d'ella, per haver de treure-la de casa seva i portar-la en un lloc estrany que per més que vulguin mai és el que pretenem que sigui. Durant aquest temps he anotat fets, històries de persones residents, treballadores... per tal de no oblidar l'experiència que anàvem vivint. Una experiència amb molts qualificatius que guardaré escrita en el recull dels meus treballs. La mama em va ensenyar que tot el que s'escriu es pot llegir. Quan rellegeixo el que fa temps vaig escriure, recordo la frase que em va dir la mama. És impossible recordar-ho tot, si ho escrivim ho rescatem de l'oblit. 
Els meus padrins i pares van néixer a la comarca del Pallars Jussà (Lleida). Lluís, el meu pare el 12-8-1918 a Suterranya molt a prop de Tremp. Àngela, la meva mare el 13-2-1927 a Obeix, a la Vall Fosca. 
http://www.lleidatur.com/Turisme/Planificaelteuviatge/Onanar/Pirineus/ElsPallarsJussa.aspx 

Aprofito per posar també en aquesta entrada fotos dels meus padrins (avis) a qui no vaig poder conèixer.     

Padrins paterns: Eugènio i Josefa 

 Padrins materns: Josep i Carme

El meu 1er cop a la platja 

que guapa!!!

Les basses d'Alpicat

El papa va passar 7anys privat de llibertad,

pobrissó!

1er viatge a Mallorca

Ohhhh novament vida al carrer

 

Quin goig veure infants acompanyats d'adults ben riallers al carrer! Des de casa veig el parc central i quina sorpresa veure'l amb força gent amunt i avall. No m'he pogut estar de saludar un pare jove amb una nena que anava amb bicicleta davant de casa. Quina felicitat poder tornar a la normalitat després de passar 45 dies confinades (les que ho hem fet bé).  
Si som assenyades, totes podrem sortir el proper dissabte. De moment només infants fins els 14 anys acompanyats d'una persona adulta. Sembla ser que moltes s'han passat, han sortit fotos i ni mascaretes ni guardant la distància recomanada. Aiiii que en som de ruques, brètols, pocassoltes...!
A veure si ens carregarem 45 dies i hem de tornar enrere! Millor que m'equivoqui i totes i tot torni a la normalitat. Massa persones ho estan passant ben magre aturant-se l'economia bruscament per la pandèmia que estem patint. 

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/1780371-el-govern-demana-no-abaixar-la-guardia-per-no-perdre-allo-aconseguit-amb-l-esforc-del-confinament.html

Aniversari de l'Eva i meu, confinades

 
Donades les circumstàncies hem fet la celebració dels aniversaris per video conferència. Sincerament m'he emocionat, he gaudit molt podent veure'ns totes  plegades. L'Eva ha fet pastís i crema catalana amb les espelmes corresponents. Ai que bé va la tecnològia en aquestes ocasions! 
No podem deixar-nos portar pels sentiments, la situació és dura. Veure la família i, especialment el nét i la néta, i no poder fer-los petons i abraçades ai quin pal! Millor pensar que aquest malson passarà aviat i tot serà un record, un mal record.
El Carlos ha fet "una tarta de Santiago" bona, bona. Ha repetit les espelmes. Les que toquen les posarem quan celebrem els aniversaris de veritat.