skip to main |
skip to sidebar
Estic més animada i començo a trobar gust per la cuina. Coses fàcils sense complicar-me perquè si no és així, sé perfectament que després la "fifi"em passa factura i el cansanci, dolor, i,i,i... em posen de mala lluna.
L'altre dia vaig veure una recepta al Cuines de tv3 i com havia comprat un mango, tenia farina d'espelta, pomes, canyella, panses, coco ratllat em vaig decidir a fer alguna cosa semblant. Em resulta difícil pesar i tot ho faig a ull. La veritat oblidant la modèstia és que em va sortir deliciós. No m'agrada gens el dolç, no tolero les grasses i ho faig a la meva. En comptes de sucre blanc en poso una mica de canya, mel i oli d'oliva. Res de manteca ni el que no em convé. No em vaig atrevir a treure'l per l'aniversari del nostre nét, no fos que esgarrés la festa tan divertida que vam muntar! Vam menjar-lo el dia després.
He tornat a comprar un mango i repetiré el pastís. Només per recordar escric el que vaig posar el primer cop. Segur que no serà el mateix però aquí està la gràcia. Utilitzar el que tenim a casa i anar comprovant què resulta millor.
En un recipient que pugui anar també al forn poseu mel i feu coure dues pomes tallades a làmines. posar-hi una mica d'aigua, canyella, panses, suc de llimona i ratlladura. Suposo que nous i altres fruits també hi aniran bé.
Barrejar la farina d'espelta amb el sucre de canya. Fer un volcà i posar al centre un ou sencer batut. Amassar i com jo ho veia massa espès vaig posar llet de soja i arròs (la bec habitualment).
Posar la massa a sobre de les pomes i cap al forn fins que us sembli que ja és cuita.
Espereu que refredi una mica i doneu-li la volta amb l'ajud del plat on voleu presentar el pastís. Guarniu-lo amb el mango tallat finet i coco ratllat pel damunt. Al centre vaig posar un cercle de mango i al voltant com si fossin pètals els trossos.
Sóc incapaç de posar la foto. A veure si trobo una ànima bondadosa que me n'enseny!
Aquest pastís el vaig fer amb pinyons i panses, no tenia mango.
Ahir diumenge l'Eva amb l'ajut de l'Arnau (ai com li va posar el terra!) va fer galetes. Un altre dia poso la recepta.
Acabo d'aconsellar a una bona amiga aquest te. Jo l'utilitzo també aconsellada per una altra amiga, de tant en tant. La veritat que treus uffffff, sembla impossible!
http://www.ecogeotica.com/tienda/product.php?productid=778
Havíem comentat d'anar a respirar a la muntanya. Un hotelet amb encant proper al Montseny m'havia semblat una bona idea per a finalitzar les vacances d'aquest estiu vora mar. Vaig fer la reserva, volia sorprendre el meu maridet. Sospitava que no ho podria fer i finalment hem fet un canvi de plans, jo més que ell. Hem respirat a la muntanya més propera a Barcelona. I hem aprofitat per visitar ràpidament el Museu Miró i visitar la terrassa del Museu Nacional. Mai hi havíem pujat i ha estat espectacular. El vent xiulant posava música a la vista esplèndida de tota la ciutat. Veure les torres de l'edifici tan properes i les persones caminant pel carrer com formigues, un encant. Hem acabat esgotats en un banc amb una altra meravella davant els ulls. Jo vinga respirar per omplir-me d'oxigen. La mar tranquil·la amb un munt de banyistes gaudint d'un bon bany de mar en un dia de massa calor. Velers, iots, paravents... I al passeig amunt i avall persones de totes les ètnies assaborint un dia festiu. Quin espectacle!
Muntanya i mar indrets on encara podem moure'ns les afectades de SQM.
http://museunacional.cat/es
https://www.google.es/search?q=terraza+museu+nacional+de+barcelona&biw=1050&bih=633&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwib1a6tkPTOAhWD7BQKHZdvDsgQ_AUIBygC&dpr=1.33
