skip to main |
skip to sidebar
Sumar-nos a la marxa del dia 22 va ser un bon motiu per tornar a Madrid. Llàstima que els fumadors siguin molts i els carrers estiguin plens de burilles i irrespirables per a mi. Llàstima també la quantitat de pidolaires, et trenquen el cor. Que no veuen les misèries del carrer els polítics? Són miops i sords sense cap dubte. Què hem de fer per a què s'adonin de la dura realitat?
Anar per primer cop amb l'AVE un gran plaer. Trobar-nos amb gent de tot arreu unida per defensar els nostres drets una passada.
http://www.huffingtonpost.es/2014/03/22/marchas-dignidad-directo_n_5012996.html
La mort d'Adolfo Suárez, el primer president de la nostra democràcia, farà que fàcilment recordem aquesta data.
http://www.20minutos.es/noticia/2092277/0/muere/adolfo/suarez/
Sincerament em costa anar al cinema. Tot i que ja hauria d'haver oblidat l'atac de pànic que em va donar en un cinema fa temps, temps, encara ho recordo i sovint m'agovio quan les pel·lis són estranyes, complicades, sorolloses, de mal gust, etc, etc. A més a més el meu marit acostuma a fer de les seves si la pel·li no és mínimament interessant: s'adorm, ronca, jo vinga donar-li amb el colze, ell diu que no dorm, jo que sí, ens enfadem i la muntem.
I també per acabar-ho d'adobar gairebé sempre la persona que tinc darrere estira les cames, dóna cops a la butaca i, i, i. Suposo que enteneu per quins motius em costa anar al cinema, oi?
Vaig prometre a una persona molt especial que aniria a veure la pel·li que ha guanyat tants "Goyas" No dic qui és perquè no us ho creureu, direu que m'ho invento, que estic tronada... Com patia pensant que potser el meu marit faria de les seves, no voldria venir, apa quina pel·li...
Un cop arribats al cinema només quedaven dues butaques, una a la primera fila i una altra a l'última. Ell va anar a la primera i jo a l'última. Mentre duri la pel·li estarem bé, vaig pensar. Jo callaré (m'encanta interactuar amb els protagonistes i el marejo) i ell si vol dormir, ja s'ho farà. Doncs... acaba la pel·li i el meu maridet vinga aplaudir i no parava de dir: qué película más agradable, ver estas pelis sí que vale la pena , es magnífica! I vinga repertir-ho. Aiiiii que bé!
Jo penso el mateix és tendra, amable, barreja dramatisme i comedia de meravella, rius, plores. L'accent català del noiet queda molt bé sabent que la seva mare és catalana, els renecs catalans són una bona pensada, el pa amb tomàquet igual. Quina emoció quan Antonio, el profe, aconsegueix el seu somni (vaig plorar ai!) I quan destrossa el camp de tomàquets... En fi no conto res més que ja m'estic passant. No us la perdeu perquè el David Trueba, els protagonistes són així com la vida. Pots trobar-te qualsevol dia un d'aquests personatges al teu costat i adonar-te'n que les bones persones existeixen. Sí, sortosament encara existeixen.
Gràcies, felicitats David has fet una pel·li de les que em perden, m'agraden, m'embolcallen, em fan sentir bé, oblidar-me dels meus mals, dels atacs de pànic, em fan agrair estar viva. I penso tornar al cinema, fins i tot m'hagués quedat a veure-la un altre cop, a repetir la dolça història real que va viure un professor fa uns quants anys. Bonic homenatge als profes a qui costa entendre el món dels adults (molt cert aquest comentari). Quan estrenes la pròxima?
http://www.filmaffinity.com/es/film300397.html
-Silenci i acció - encara en sembla escoltar que diu l'Anna Bofarull tan maca, senzilla i propera.
M'explico, el dia 24 de febrer vaig col·laborar fent de figurant en uns instants de la pel·lícula "Sonata per a violoncell". Quin plaer poder conèixer l'equip de gent, la majoria força jove, que faran realitat el somni de molta gent afectada per aquesta malaltia!
Fer arribar el tema de la fibromiàlgia a la gran pantalla farà visible el que algunes persones neguen i malinterpreten. I la il·lusió posada en el projecte segur que farà que sigui un gran éxit. Tots i totes són propers, magnífics i encara que l'endemà estava feta un nyap, va ser una experiència inoblidable. Em sento molt satisfeta d'haver posat el meu granet de sorra (amb una humil aportació econòmica) i poder conèixer el món del cinema per dins.
Aquí teniu molta informació:
https://www.facebook.com/
Quan veieu la pel·li, si és que finalment hi surto, sóc al teatre Metropol de Tarragona just darrere de dos dels actors i al costat del Jan Cornet. Ai quina emocióooo! Ja deia jo que em sonava la seva cara. Li vaig dir que era un gran plaer ser al seu costat i que s'imaginés que jo era la seva mare. El plaer és meu, va dir. Que maco oi? Es veu que dormir amb trenetes tota la nit va funcionar. Amb el cabell ben estarrufat i maquillada devia fer patxoca i apa el Xavier (ajudant de direcció) em va col·locar de primera. Quina gràcia oi? A la tarda sóc dalt del mirador del museu Pau Casals amb una copa de cava a la mà, al costat del Gerard (ai no recordo el seu cognom) més agradable que les pessetes, vinga xerrar i xerrar i amb el Juanjo Puigcorber també vaig xerrar. És que resulta que els seus pares són amics dels meu sogres i clar li vaig comentar.
La nit abans del rodatge vinga pregar que tingués un bon dia i es veu que els déus em van escoltar. A l'Anna, la directora la vaig abraçar tres cops, és que fins i tot vaig plorar mentre assajàvem al Metropol. Veure la Júlia que no podia tocar el violoncell pel dolor... Ai quins mals records! Com sabeu jo, com moltes de les persones afectades, he hagut de deixar la meva professió de mestra que tant estimava.
Felicitats a totes les dones del món que lluiten per fer-nos les coses més fàcils. Multitudinàries les manifestacions d'aquest dissabte:
http://www.ara.cat/societat/Rebuig-lavortament-manifestacio-Dona-Barcelona_0_1097890474.html
El divendres 14 de febrer vam poder veure la Teresa Forcades a la nostra ciutat. Va haver un malentès i més d'una hora vam estar esperant la seva arribada. Per aquest motiu la seva exposició sobre el Procés Constituent va ser més sintetitzada que en altres ocasions.
Tot i que vam passar força nervis -ai què passa, ai si no ve, ai l'auditori ple de gom a gom, i gent fora sense poder entrar, quines cares feiem els organitzadors!- em sento molt satisfeta d'haver col·laborat en aquest acte. Al tornar a casa va sortir el neguit i... sense comentaris.
Mentre l'esperàvem, la Mónica i el Miquel (presentadors de l'acte) ens van fer més passable l'espera amb les seves intervencions. També es va parlar de l'èxit de la PAH a Badia del Vallès.
http://www.eldiaridelvalles.cat/article/la-pah-aconsegueix-dos-lloguers-socials-despr%C3%A9s-d%E2%80%99ocupar-oficines-del-bbva
És que si dediquéssim part del nostre temps a reivindicacions socials, i tant que ens en sortiríem! Felicitats a la PAH!
Ahir al vespre vam poder gaudir de la inauguració de les Festes de Santa Eulàlia. A l'entrada del Born, el fort vent dificultava poder veure totes les espelmes enceses que formaven les dates 1714 2014 separades pel llaç de Santa Eulàlia. Finalment el vent va deixar de bufar i gràcies a l'esforç dels col·laboradors totes les espelmes van lluir. Després ens vam afanyar per tenir lloc i poder veure la comitiva dins l'Església del Mar. Que bonic el ball de l'àguila, el gegants, el lleó, la Coronela amb els seus uniformes, els músics i demés persones!
BONES FESTES DE SANTA EULÀLIA!
http://santaeulalia.bcn.cat/
