No sé pas que carai li passa, el cas és que m'és impossible publicar ni puc modificar ni res de res. A l'entrada anterior ja ho dic.
No volia deixar de comentar quelcom de la vaga del proper dimecres. Ahir vam anar a Barcelona i després de veure la desfilada de gegants i gaudir de l'ambient del Raval amb la seva part bona i no tan bona que ens ofereix el ventall d'ètnies del barri, (em vaig sentir transportada a un altre país) ens vam arribar a la plaça Catalunya.
Sabíem pel nostre fill que s'havia ocupat l'edifici de l'àntic Banc de crèdit espanyol. A la façana persones implicades hi han penjat cartells on es diuen veritats que tots hauríem de llegir. Em vaig sentir molt satisfeta al veure que hi ha joves (i no tan joves) que lluiten per tal de millorar la situació precària actual de massa gent. I envoltada d'aquestes persones lluitadores em vaig esgarrifar recordant quan a la seva edad també lluitava per un món millor. I em vaig entristir reconeixent que l'edat, el sistema, els problemes, la vida, la por... t'adormen i et fan oblidar l'esperit lluitador que mai hauríem de deixar de banda. Tinc l'esperança que el jovent com el meu fill, ens contagïi la seva energia perquè si tots ens hi possessim segur que aconseguiríem millores.
JUNTES HO PODEM TOT: deia una de les pancartes.
Se'ns pixen a sobre i diuen que plou:
Informació en aquest enllaç:Afegeixo una bona frase que intento aplicar:
Les paraules no salven però el silenci condemna.
1 comentari:
Deixo aquest comentari en nom de la Maria, una bona amiga:
Però malauradament, els treballadors estem massa collats de mans i peus i no tenim massa llibertats en un pais tan democràtic.
Publica un comentari a l'entrada