Ai encara no m'ho puc creure! Ara, tot i que em quedi gran, puc dir que sóc una escriptora. A les dues presentacions que vaig fer, vaig aclarir que no em considerava cap escriptora, més aviat una dona que tenia necessitat d'expressar per escrit el que amb paraules semblava no arribar a qui m'escoltava. Ai com n'és de capriciosa la vida! Cada cop tinc més clar que som titelles en mans de vés a saber qui o que, movent els nostres fils com li rota.
Havia deixat, mitigat el desig de publicar i mira ara s'ha presentat l'oportunitat. El confinament em va fer conèixer la Isabel, una dona afectada d'una malaltia reumàtica com jo. Va ser al taller virtual de manualitats que em van proposar de fer des del Casal Cívic Rogelio Soto de Sabadell. La Isabel, al dir que jo havia escrit un llibre per tal de donar a conèixer com és la realitat de les persones afectades, va explicar que un cosí seu havia publicat en Autografía, una editorial força raonable. M'ho vaig pensar, fins i tot vaig rebutjar la idea però finalment vaig enviar el meu treball i... S'ha fet realitat un dels meus somnis! Sincerament ha sigut un esforç afegit, un esforç massa gran per a mi. Corregir i tornar a corregir, hores i més hores davant l'ordinador. Enviava les correccions i em tornaven el document sense fer-les... Ai quin neguit! Hauré fet bé, em tornava a ballar el dubte pel cap. Bé acabo, puc dir que he complert allò de "Plantar un arbre, tenir un fill, escriure un llibre".
L'Arnau està dormint, que bé! puc fer aquesta entrada que ja havia de fer el dia 8-7-2021. Just 4 mesos després d'haver enviat el treball a l'editorial. La presentació pel facebook serà el dia 22. Al matí tinc colonoscòpia de control. Demanaré als astres que a les 5h de la tarda el meu estat sigui correcte per fer normalet l'acte.
Deixo el que he enviat als contactes per a donar la bona notícia:
Holaaaa, com va això? Ara mateix m'acaben de comunicar des de l'editorial Autografia que el meu llibre "Estimar-me, per què no?" ja està finalitzat i a qui li pugui interessar el pot demanar en aquest enllaç.
Sabeu que l'he passat per pdf perquè la meva intenció era compartir i no pas vendre però se m'ha presentat l'oportunitat i sincerament tenir el llibre a les mans, com m'han dit força persones que l'han llegit, és una passada. A l'escriptor/ra només li correspon un 10% de l'import. Com podeu comprendre les hores emprades per escriure'l mai es veuran recompensades. I l'editorial és un negoci com un altre que ha d'obtenir els seus beneficis.
Faig aquesta reflexió perquè fins que no et fiques en aquests mons no coneixes la realitat que t'espera. Gràcies a totes les que m'heu animat a editar-lo amb els vostres bons comentaris. Cuideu-vos molt, petonets.
-tata tinc caca -diu l'Arnau. I apa a estar per ell.
-li poses la capa al Batman -torna a dir.
Tanco i a jugar falta gent.
