Pluja de pètals d'ametller...
dijous, 18 de febrer del 2021
Temps de primavera
divendres, 5 de febrer del 2021
Low Battery Man. Encefalomielitis miàlgica
Entro poc al facebook, fa una estona ho he fet i he trobat, per a mi mooolt interessant, la història d'aquesta persona que amb moltíssim esforç fa un gran treball. Aquí explica perfectament el calvari, que com la majoria de persones afectades, hem i estem passant. Uffff m'he emocionat escoltant-lo, m'he aguantant el plor, la pell de gallina veient-lo. Moltes gràcies per mostrar-te, explicar més que bé la nostra situació.
https://www.youtube.com/watch?v=ftEtAEgiCGI&feature=emb_rel_end
la seva web
https://lowbatteryman.com/encefalomielitis-mialgica/
Col·labora en aquesta associació
dimecres, 3 de febrer del 2021
Em funciona (per ara, toquem fusta)
Una cadira de plàstic plegable, com va de rebé a la dutxa especialment quan m'he de rentar el cabell i les cames em fan figa de seguida.
La pinça per agafar de tot davall de la taula, a dalt de l'armari, de la nevera...
El Bliss Q10, complexe vitamínic mineral recomanat pel reumatòleg. Citalopram. Bisoprolol per a les arrítmies. Vit D. Aliments sense gluten. Llet de soja i d'arròs. Formatge de cabra. Gel i sabó natural sense perfum. Vinagre, bicarbonat, llimona per netejar. Cúrcuma, gingebre, farigola, pebre amb oli d'oliva per a les amanides. Espirulina, chorella, equinàcia, vit C. Millor peix petit que carn.
Un calçador llarg, l'aparell elèctric per rentar les dents, el micro i forn alhora, el puf per estirar les cames, el gronxador, la rumba, procurar caminar cada dia, fer taitxí, gimnàstica suau, i... Ara mateix no recordo res més. Ho aniré posant quan em vingui al cap 😜
divendres, 8 de gener del 2021
Benvingut 2021!
Després de dos dies recollint guarniments, la casa torna a estar com de costum. Com cada any deixo "cosetes" aquí i allà que em recorden l'alegria dels nadals. Aquestes festes han estat diferents en força aspectes: el maleït coronavirus ens ha fet passar fred els dinars que ens hem reunit a casa amb portes i finestres obertes però l'alegria d'estar especialment amb l'Arnau i la Mar ha escalfat l'ambient de valent. Ai com n'és de riallera la Mar, arruga el nas com el seu pare, jo, i el meu pare. Les ganyotes són herència familiar. Totes estem pendents d'ella que es fa entendre de primera buscant-te amb la mirada i assenyalant amb el dit què vol. L'Arnau, el princep destronat, pobrissó es mostra vigilant a veure si estem per ell, cosa més que normal. M'he sentit d'allò millor quan he estat jugant amb ells dos i l'alegria del moment m'ha superat de debò. Mai oblidaré aquest primer nadal de la Mar entre nosaltres i de com s'estimen els dos cosinets.


















































