Malalties ambientals

 
Ja era hora! Al pas que anem acabarem tots i totes amb mascareta!

Esperemos que se vayan reconociendo todas las enfermedades ambientales. Es muy necesario para todos. De ello depende nuestra Salud y nuestra Vida. La sociedad en general debe tomar conciencia de éste grave problema ambiental. Es muy importante para poder vivir en unas condiciones ambientales dignas. 
Enllaç de la notícia: España reconoce oficialmente la SQM.

http://www.sensibilidadquimicamultiple.org/2014/09/espana-reconoce-la-sqm-nota-prensa.html
http://nofun-eva.blogspot.com.es/2014/09/espanya-reconoce-sqm.html

Moltíssimes gràcies a les persones que amb el seu esforç han fet possible aquest reconeixement!!!

Bona Diada de Catalunya!!

Recordant el fragment del poema CARPE DIEM de Walt Whitman, que he rebut des del Procés Constituent, passem una molt bona Diada de Catalunya!

"NO DEIXIS DE CREURE QUE LES PARAULES I LA POESIA SÍ PODEN CANVIAR EL MÓN.

SOM ÉSSERS PLENS DE PASSIÓ.

LA VIDA ÉS DESERT I OASI.

ENS DERROCA, ENS FA MAL, ENS ENSENYA,

ENS CONVERTEIX EN PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PRÒPIA HISTÒRIA.

ENCARA QUE EL VENT BUFI EN CONTRA,

LA PODEROSA OBRA CONTINUA:

TU POTS APORTAR-HI UNA ESTROFA.

NO DEIXIS MAI DE SOMIAR,

PERQUÈ SOMIANT ÉS COM ÉS LLIURE CADA PERSONA.

NO CAIGUIS EN EL PITJOR DELS ERRORS: EL SILENCI.

LA MAJORIA VIU EN UN SILENCI ESPANTÓS. NO ET RESIGNIS.

(...) PENSA QUE EN TU ESTÀ EL FUTUR

I AFRONTA LA TASCA AMB ORGULL I SENSE POR.

APRÈN DELS QUI PUGUIN ENSENYAR-TE.

LES EXPERIÈNCIES DELS QUI ENS VAN PRECEDIR,

DELS NOSTRES POETES MORTS,

T'AJUDEN A CAMINAR PER LA VIDA.

LA SOCIETAT D'AVUI SOM NOSALTRES: ELS POETES VIUS.

NO PERMETIS QUE LA VIDA ET PASSI SENSE VIURE-LA...

                                                                        
                                                                              Walt Whitman

http://www.procesconstituent.cat/ca/blog/actes/item/fem-via-per-decidir-ho-tot 


            
Espectacularrrrrr! Un éxit total, una mostra de civisme, organització, serietat, amb els sentiments a flor de pell. I quina calorrrrr! Un dia de ple estiu, festiu que  recordarem per sempre més. I amb aquest enllaç encara més:
http://www.tv3.cat/videos/5237271/El-millor-de-la-Via-Catalana-2014 
 

Ja en tinc seixantaaaaaa!

    
Acabo d'enviar aquest correu:

Hola, com va això? Avui 4 d'abril faig 60 anys, un bon grapat oi? I la meva filla Eva en fa 36. L'any 78 vaig tenir un regal fantàstic, increïble! 
T'envio aquest correu per fer-te saber com agraeixo que per un caprici de l'atzar els nostres camins s'hagin creuat i m'hagis fet sentir bé en alguna, sovint o en moltes ocasions. Estic molt d'acord amb la frase del llibre “L'ombra del vent” del Carlos Zafón:
"Les bones persones fan que aquest món fastigós sigui un lloc que valgui la pena visitar."

I res que estic contentíssima de fer-ne 60 i desitjo fer-ne méssss (amb salut clar) i que tu ho vegis!

He fet aquest poemeta, espero t'agradi i que el posem en pràctica. Cuida't molt, petonets i gràcies un altre cop per la teva estima.

Paradís

No esperis l'altra vida

per trobar el paradís

fes-te el cel a la terra

en el què t'envolta.

Fàcil és sentir-lo

en les petites coses

observant el mar

les muntanyes, el cel.

Vols millor tresor

que una acolorida posta de sol

o l'albada

escoltar el vent, la pluja fina

acaronant-te

el vol lliure dels ocells

el somriure d'un nadó

d'una bona amiga la salutació.

La primavera brot de vida

la tardor barreja de colors

hivern, estiu, fred i calor.

El paradís és amb tu, palpa'l! 

I la música que no ens falti. De vegades la vida regalima verí, què seria de nosaltres sense les bones cançons! 

Compta els dies als estels: https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=MlvuglmTmY4

Transporte: https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=W2RQzCtGCXM

I Viva la vida, que no falti mai!: https://www.youtube.com/watch?v=oncmL69ZEJ8

Apa a ballar!
                                 

Flors i violes i el meu, el nostre, el vostre jardí

Quina llàstima! He tornat a remirar però no hi són o no les sé trobar. Em refereixo a les fotos, albums si no recordo malament es deien, que tenia al meu primer bloc. Al principi tenia un altre nom (livespaces o una cosa semblant) i després ens van fer passar al wordPress. Hi van posar totes les entrades però els albums no els veig. Com tenia problemes per editar, l'Oriol em va obrir aquest bloc pel gmail. 
Va ser a l'abril del 2006 quan vaig fer la meva primera entrada amb l'ajut de la Margalida, una noia mallorquina que vaig trobar a Mansion (web per aprendre anglès). Ai! Vuit anys, força entrades, molts records de fets que si no hagués escrit em seria impossible recordar. Trobo que els blocs són una bona eina senzilla on poder expressar-nos sense haver de passar per un superior a qui poden o no agradar els nostres escrits. Intentaré trobar fotos al sant google de flors i plantes que tinc al meu jardí i les deixaré aquí. 
Em considero una privilegiada, tenir una mica de jardí és molt agradable. La nostra generació va ser afortunada, amb sacrifici després d'estudiar molt es podia accedir a un treball que et permitia viure bé. Sense luxes innecesaris però bé. Ara en canvi... i a veure quin futur tindran els nostres fills, filles, néts i nétes.
Escriure, llegir, veure bones pel·lis, tenir cura de les plantes... Les meves passions que m'ajuden a tirar endavant recordant que:
Més tard o més d'hora, la primavera sempre ens torna a visitar. Que bonica és oi?

La margarita lilosa me la va regalar l'Anna de ioga, ara mateix està preciosa.

   La calèndula la vam comprar fa temps i temps. Surt sola i per tot arreu. Ara també està bonica, bonica.

                 La silena és una passada tan forta i resistent a gelades i nevades. Surt per tot arreu on hi doni el sol. Cal sembrar-la al setembre. Com més fred més bonica. Recordo la meva sogra un any per Nadal, va dir: ¿Qué hubo, es que llegó la primavera? La meva sogra és de Caracas (Venezuela). Ara s'han de recollir les llavors. La senyora Ana, veïna del carrer, la va portar de Murcia. Ens ha deixat un bon record. Ja fa temps que es va morir. Segueixo el seu exemple i regalo llavors. Si algú en vol ja ho sap.   

L'allium, cada any en surten més. Llàstima que no durin gaire. El Guillermo, germà del Karlos, ens en va portar llavors en un sobre i quin goig fan! 

Bulb de trèvol, també de color groc. Acaba la silena i surten ells. La mare del Miguel, un altre veí del carrer, ens els va obsequiar.
Bulb també. Les seves flors semblen ben bé de paper. Llàstima que no dura gaire. Aquests comprats.
L'hortènsia d'hivern, floreix al gener fins que torai el fred. El Román, un altre veí, ens la va regalar.

Les violetes senzilles i precioses alhora. Tot i que hem posat pedres de riu perquè la gespa és massa complicada, han sortit un altre cop. Que bé quin greu si no ho haguessin fet! I quina oloreta...

La carollina és un arbust de flors grogues ben perfumades. També és un regal, del pare de la Susana, una alumna del Karlos. Bon record, sí senyor.  
L'espigol quin aroma i sense químics! En poso ramets per tota la casa. L'any passat a la Fira de Nadal de Sant Boi en vam comprar una planta. 

El cirerer torna a ser el rei del jardí. En vam comprar dos. Un es va corcar fa temps. Aquests dies de vent, la pluja de pètals et transporta al paradís, sí, sííííí. 

I d'aquí res, més flors i més flors. Les aniré posant quan es deixin veure. 

El lilar, té poques flors però les gaudim d'allò més. Precioses, perfumades... Que poc duren!   5 d'abril.

Llorer florit, més agraït impossible. Resistent a tot i florint fins que s'acaba l'estiu. Regal de l'Anna i el Toño.  abril

Ja tenim flors independentistes a casa!!! 3-6-14

M'ha enviat aquesta foto el Karlos, je,je, xuli xuli, oi?

Nosaltres l'anomenem "la planta de la Mariana" perquè ens en va portar un esqueix. La Mariana, veïna nostra,  ens va deixar l'any 92 víctima d'un càncer de pit. Comença a florit al juliol.
Molt agraïda, floreix tot l'estiu, avui 8 de setembre està magnífica. La nostra es fa enorme, la podem tota quan es panseix. S'anomena Bandera espanyola o catalana, com us agradi més.
"Periquitos" perfumades i boniques. 

"La dama de nit" la més perfumada de totes fins que el fred l'adormeix.

El nostre jardí amb el seu petit jardiner ( abril 2017)

 

Conversación anterior [flecha izquierda]

Pulsa ? para ver los accesos directos del teclado