dilluns, 22 de febrer del 2021

Últimes sortides: Colliure i Lleida

Em va costar, com gairebé sempre, convèncer el Carlos d'anar a Colliure. Fa anys i panys que hi volia anar i mai trobàvem el moment. Sortosament el primer cap de setmana de febrer de l'any passat ho vam fer. Ens va acompanyar el temps i la sortida va ser preciosa. Vaig tenir bon dia i vaig fer una bona passejada pels carrerons del barri de pescadors. Les vistes espectaculars des del cim del poble, els carrerons, platja, botigues..., un espectacle tot.  Vam menjar cargols de mar i els quatre nostres me'ls vaig emportar. Són grans i blancs, aquí no són tan bonics. En volia demanar però per evitar problemes de parella, no ho vaig fer 😉. Ens va fer gràcia trobar un antic alumne del Carlos. El món és un mocador ben petit. Encara no sé ben bé per quina raó, el cas és que no vam veure la tomba d'Antonio Machado.  














Vam fer nit a l'hotel Duran de Figueres, per recomanar. De baixada vam visitar Besalú i Girona. Al "P de pa" vam prendre xocolata i tallat contemplant des de la finestra del local el riu Onyar i les cases de tots colors. 





























15 i 16 de febrer del 2020

Lleida, la meva estimada "Terra Ferma" on vaig néixer i viure fins els tretze anys i vuit mesos. Vam fer nit a l'hotel  Ramon Berenguer IV, proper a l'estació. Vam estar de sort, la pluja fina amb la qual va començar el dia, va escampar ràpid i el sol ens va acompanyar a la visita guiada i la resta del dia. De les dues vivendes on vaig viure no en queda res. Ha canviat força la ciutat. El primer dia vam menjar caragols, com s'ha de fer en aquest indret, (estaven per a xupar-se els dits) en un local senzill del carrer Cavallers. El segon dia ens vam donar el gust de dinar al Parador, una mica més amunt a l'altra banda del mateix carrer.  



La meva primera escola: Colegio Nacional Miguel de Cervantes




On vaig ser batejada










































Catedral Nova




Església de S.Llorenç on vaig fer la Primera Comunió






























































El mercat de tota la vida





dijous, 18 de febrer del 2021

Temps de primavera

Pluja de pètals d'ametller... 


Quina meravella veure com cauen els pètals d'arbres fruiters! Com cada any l'atmeller és el primer de florir, el primer en anunciar-nos que la primavera ja s'olora. Fa temps vaig fer aquest poema. Torno a deixa'l aquí.
Avís
L'ametller florit,
la mimosa, ens avisen
la primavera aviat serà aquí.

El fred hivern queda enrera
dels dies llargs, càlids,
podrem gaudir.
                                                            Àngels  29-2-12

I avui intentant endreçar una mica, he trobat aquest tresor. Mira que en són de boniques! La tardor del 2019, vaig rescatar-les assecant-les en fulls de diari. Queden rebé, oi?



 


divendres, 5 de febrer del 2021

Low Battery Man. Encefalomielitis miàlgica

Entro poc al facebook, fa una estona ho he fet i he trobat, per a mi mooolt interessant, la història d'aquesta persona que amb moltíssim esforç fa un gran treball. Aquí explica perfectament el calvari, que com la majoria de persones afectades, hem i estem passant. Uffff m'he emocionat escoltant-lo, m'he aguantant el plor, la pell de gallina veient-lo. Moltes gràcies  per mostrar-te, explicar més que bé la nostra situació. 

https://www.youtube.com/watch?v=ftEtAEgiCGI&feature=emb_rel_end

la seva web

https://lowbatteryman.com/encefalomielitis-mialgica/

Col·labora en aquesta associació

http://dolfa.es/

dimecres, 3 de febrer del 2021

Em funciona (per ara, toquem fusta)

Quan alguna cosa funciona, m'hagués agradat descobrir-la abans i poder fer-la saber a altres persones que com a mi ens faciliten el dia a dia...

Una cadira de plàstic plegable, com va de rebé a la dutxa especialment quan m'he de rentar el cabell i les cames em fan figa de seguida.

La pinça per agafar de tot davall de la taula, a dalt de l'armari, de la nevera... 

El Bliss Q10, complexe vitamínic mineral recomanat pel reumatòleg. Citalopram. Bisoprolol per a les arrítmies. Vit D. Aliments sense gluten. Llet de soja i d'arròs. Formatge de cabra. Gel i sabó natural sense  perfum. Vinagre, bicarbonat, llimona per netejar. Cúrcuma, gingebre, farigola, pebre amb oli d'oliva per a les amanides. Espirulina, chorella, equinàcia, vit C. Millor peix petit que carn.   

Un calçador llarg, l'aparell elèctric per rentar les dents, el micro i forn alhora, el puf per estirar les cames, el gronxador, la rumba, procurar caminar cada dia, fer taitxí, gimnàstica suau, i... Ara mateix no recordo res més. Ho aniré posant quan em vingui al cap 😜    

divendres, 8 de gener del 2021

Benvingut 2021!

Després de dos dies recollint guarniments, la casa torna a estar com de costum. Com cada any deixo "cosetes" aquí i allà que em recorden l'alegria dels nadals. Aquestes festes han estat diferents en força aspectes: el maleït coronavirus ens ha fet passar fred els dinars que ens hem reunit a casa amb portes i finestres obertes però l'alegria d'estar especialment amb l'Arnau i la Mar ha escalfat l'ambient de valent. Ai com n'és de riallera la Mar, arruga el nas com el seu pare, jo, i el meu pare. Les ganyotes són herència familiar. Totes estem pendents d'ella que es fa entendre de primera buscant-te amb la mirada i assenyalant amb el dit què vol. L'Arnau, el princep destronat, pobrissó es mostra vigilant a veure si estem per ell, cosa més que normal. M'he sentit d'allò millor quan he estat jugant amb ells dos i l'alegria del moment m'ha superat de debò. Mai oblidaré aquest primer nadal de la Mar entre nosaltres i de com s'estimen els dos cosinets. 




Preciós Sabadell, la visita a la Casa Duran i la Fira on els Reis es preparaven per arribar a totes les cases la Nit de Reis. La cavalcada és bonica però el fred... Aquest any sense cavalcada ens hem evitat acabar congelades. Tornem a estar confinats. Tardarem uns dies a veure'ns, com els enyorem! Demà la Mar fa un anyet, ho celebrarem més endavant. El cas és estar bé i anar fent el correcte per tal que tot millori.