He tornat a embarcar-me en activitats que no hauria de fer però... no aprenc, no escarmento i apa torno a creure'm que sóc capaç i clar després ve la part dura 😟😟. Són pocs dies, després descansaré, m'agrada tant aprendre, em repeteixo per tal de no defallir. Avui ha sigut la segona sessió, dues hores via Skype i com l'altre dimarts passada una hora em costa mantenir l'atenció. I a sobre els queixals amb un dolor insuportable. Mira que hi ha dies doncs apa els dos dimarts he hagut d'anar al dentista a fer-me dues ortodòncies. Quin mal! Feia anys que no anava al dentista, és el primer cop que faig un taller on line. I havia de coincidir, clar que sí! Ohhhh quina ràbia!😠😞. El que vaig començar a Cerdanyola, quina llàstima. Només dos dies hi vaig anar. Haver d'esperar l'autobús, moltes persones amb tota mena d'olors... El vaig poder acabar des de casa 😢
Aquests últims anys he fet diferents tallers de microrelats a la biblioteca de Barberà. En tots he aprés força. Presencials se'm fan més lleugers. Segurament la connexió a internet em perjudica.
El primer dia (27-11-2020) vam portar fet un exercici de presentació. Per avui hem fet un conte amb el començament: " L'home surt al carrer i agafa un taxi...
2 h 7 min 3 s
Per al proper dimarts n'hem de fer un altre a partir d'una imatge de dos amants amb les cares cobertes per un vel fent-se un petó. "Els amants" de René Magritte
Ada, la professora, ens ha passat aquests enllaços:
Hola a totes, us passo aquests consells que us poden anar bé per al vostre conte
Dimarts 10-11-2020 No se què coi passa el cas és que al principi l'Skype anava bé però després jo podia escoltar les altres però a mi no em sentien. He passat molts nervis ufffff. El meu treball "Més que unaamistad" que he refet, l'ha llegit l'Ada tal com li he escrit al xat. Segons ella és més una carta que un conte.
I per al proper dimarts ens ha enviat això:
A veure, heu d'escriure un text de 2.500 caracters, fins aquí, ho tinc clar.
:)
L'objectiu és engalipar al lector, de manera que pensi que li estàs explicant uns fets i, al final, la història sigui una altra. Si voleu, podeu començar així: "La veïna del tercer sempre m'havia semblat una persona encantadora (descripció i situació amb ella). Mai no hauria dit que la veuria a la televisió (explicar com la veu i en qui programa) De sobte, ho vaig entendre tot (resolució).
A veure, heu d'escriure un text de 2.500 caracters, fins aquí, ho tinc clar.
:)
L'objectiu és engalipar al lector, de manera que pensi que li estàs explicant uns fets i, al final, la història sigui una altra. Si voleu, podeu començar així: "La veïna del tercer sempre m'havia semblat una persona encantadora (descripció i situació amb ella). Mai no hauria dit que la veuria a la televisió (explicar com la veu i en qui programa) De sobte, ho vaig entendre tot (resolució).
Aquest esquema l'he fet per donar-vos una empenteta, però el podeu seguir o fer una cosa totalment diferent. Recordeu de no penjar els textos. Els penjarem el dia de classe per jugar a les endevinalles.
Ada, 21:23
Aquí teniu un exemple clàssic de Maupassant (ignoreu la misoginia, si us plau)
A veure, heu d'escriure un text de 2.500 caracters, fins aquí, ho tinc clar.
:)
L'objectiu és engalipar al lector, de manera que pensi que li estàs explicant uns fets i, al final, la història sigui una altra. Si voleu, podeu començar així: "La veïna del tercer sempre m'havia semblat una persona encantadora (descripció i situació amb ella). Mai no hauria dit que la veuria a la televisió (explicar com la veu i en qui programa) De sobte, ho vaig entendre tot (resolució).
Aquest esquema l'he fet per donar-vos una empenteta, però el podeu seguir o fer una cosa totalment diferent. Recordeu de no penjar els textos. Els penjarem el dia de classe per jugar a les endevinalles.
Ada, 21:23
Aquí teniu un exemple clàssic de Maupassant (ignoreu la misoginia, si us plau)
Aquest esquema l'he fet per donar-vos una empenteta, però el podeu seguir o fer una cosa totalment diferent. Recordeu de no penjar els textos. Els penjarem el dia de classe per jugar a les endevinalles.
Aquí teniu un exemple clàssic de Maupassant (ignoreu la misoginia, si us plau)
17-11-2020 L'última sessió ha sigut millor tot i que ha costat com cada dia que funcionés. Quina mania em té la tecnologia uffff!!! Això comento al principi del meu únic llibre. El podeu descarregar clicant al títol. La gent que l'ha llegit m'ha fet molt feliç i per a mi això és el més important. Guardo els comentaris que demano amb molta estima.
Tot i que només un carrer ens separa de la família, hem fet les coses com cal i ens ha tocat celebrar la festa ahir, dilluns dia 2 de novembre. Com vam gaudir amb el berenar-sopar que van preparar l'Eva i l'Arnau. És una passada reunir-nos totes i tots, veure el petitons créixer, sentir que volen estar amb tu. Uffff ja ho he dit força vegades és increïble. Ahir l'Arnau va voler que em posés al seu costat i la Mar quan va sentir que obríem la porta, gatejant va venir cap a mi. Ohhhhh em va fer sentir la millor del món. De cap manera podia estar més bé. A la dreta l'Arnau i a la meva falda la Mar rient i volent mirar-ho tot. He d'escriure-ho aquí per recordar-ho sempre més.
Com altres anys els barrets de bruixa, disfresses de fantasma, de castanyera (jo), rats penats, aranyes, carabasses, moniatos, castanyes, panellets, teranyines, llums, sang, ulls...van fer que la festa fos grossa i tinguem ganes de poder repetir-la any darrere any. 😁
Vaig repetir la coca d'atmella afegint poma i panses. La vaig tenir massa temps al forn i... Es pot menjar però seca, massa seca. 😏
Tal com van anunciar tornem a estar com al principi, com si la tempesta s'apropés més i més. Al pas que anem ens confinaran ben aviat. Som més tossuts que una mula, fem la nostra i així ens va. Sortosament l'internet ens facilita força la vida i des de casa podem participar en tallers i conferències...
El divendres 9-10-2020 vam anar de bodes. la invitada d'honor va ser la Mar, feia 9 mesets i mentre la seva mare i el seu pare es donaven el sí ella aprofitava el temps prenent el pit. El jutge, un senyor de Sevilla amb un accent andalús ben conservat i massa anys, va intentar fer broma contínuament. Només vam ser cinc persones a l'acte i la peneta em va encongir el cor. Maleït virus! No toca una altra que adaptar-nos i continuar endavant.
La Mar gateja que se les pela i riu, riu molt. L'Arnau guanya gomets a classe perquè es porta bé, fa silenci i la marieta-guardiola que li vam portar de Girona té la panxa ben plena d'euros que es va guanyant. Ai els néts i les nétes com es fan estimar i treuen el millor de nosaltres! Avui l'Arnau ha guarnit el pis per a celebrar Halloween. Quina por amb monstres, teranyines, rats penats, fantasmes, sang... De la castanyada res de res. Suposo que a l'escola seran més tradicionals. Jo com cada any em disfressaré d'àvia castanyera, apa.
Com cada any la tardor ens regala un munt de colors que enamoren a tots i totes. Ai quina meravella! El pastís de noces amb la família de conillets, regal de la tieta Eva, estava per a xupar-se els dits.
Tot i les circumstàncies que estem vivint, hem tornat a celebrar la Diada de Catalunya. És el primer cop que no hem assistit a cap concentració perquè el tema del maleït covid ens ha espantat com a tantes altres persones. Hem trobat a faltar la germanor, l'alegria, l'entussiasme que envolta cada any les concentracions d'aquest dia. Confiem que el proper pugui ser com sempre. Un dia magnífic on gent de totes les edats i condicions gaudeix de debò desitjant tenir un país on la llibertat i l'harmonia ens faci millors persones.
Comencem l'estiu amb una molt bona notícia: després de 98 dies s'ha acabat l'estat d'alarma. Però res de relaxar-nos, el virus no ha marxat, és entre nosaltres i malauradament com diuen els experts no marxarà mai. Haurem d'aprendre a conviure amb ell adoptant mesures que ens permetin sobreviure. El tema és molt greu, ens hi va la vida. https://beteve.cat/societat/coronavirus-catalunya-ultima-hora/ https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/situacionActual.htm Massa gent s'ho pren poc seriosament i al sortir al carrer es comprova fàcilment. Res de guardar la distància recomanada. L'ús de la mascareta... de gorra, al coll, al braç, a la bossa. Ai i mira que se'ns adverteix per tot arreu. Només les multes sembla que funcionin. No tenim remei, fins que no ens toca no ho entenem. Tantes persones mortes haurien de fer-nos reflexionar, adonar-nos que la vida és molt important per a nosaltres i les que ens envolten i l' hauríem d'apreciar i fer els possibles per conservar-la. Bé, no m'enrollo més però com diuen al Polònia: "algú ho havia de dir".
Tenim un estiu especial que intentarem gaudir tot el que puguem i apa a continuar el nostre camí per la vida! És tan capriciós el destí... Sant Joan ja el tenim aquí! L'Arnau vol molts petards! La Mar quina nineta!
El temps vola, no s'atura per res. La vida sempre continua caminant, tot queda enrere. Ara, dos quarts de dotze de la nit fa un any que la mama va deixar de patir després d'uns dies massa durs que ningú no hauria de passar. Als animals se'ls sacrifica per tal d'estalviar-los sofriment. En canvi amb els humans, degut a idees poc evolucionades principalment religioses, massa sovint s'espera a què el final de la vida arribi sense tenir en compte l'estat de la persona. És un tema massa complicat perquè ningú vol que un ésser estimat marxi per sempre més. És un sentiment difícil de definir, vols i dols. És un tràngol per al qual ningú ens ha educat i tenim segur que un dia o un altre haurem de passar. Res no és etern. El meu pare va morir la nit de Nadal del 2001 i una nit d'insomni vaig fer un poema que comença així: Ens hi hauríem d'educar per poder-la aceptar la mort que només anomenar-la a molts porta esgarrifança. Diuen que la mort és una porta a una altra dimensió. Jo m'ho crec, em comforma. La mama va haver de passar tres anys i onze dies a la residència, sempre em sentiré malament per no poder tenir cura d'ella, per haver de treure-la de casa seva i portar-la en un lloc estrany que per més que vulguin mai és el que pretenem que sigui. Durant aquest temps he anotat fets, històries de persones residents, treballadores... per tal de no oblidar l'experiència que anàvem vivint. Una experiència amb molts qualificatius que guardaré escrita en el recull dels meus treballs. La mama em va ensenyar que tot el que s'escriu es pot llegir. Quan rellegeixo el que fa temps vaig escriure, recordo la frase que em va dir la mama. És impossible recordar-ho tot, si ho escrivim ho rescatem de l'oblit. Els meus padrins i pares van néixer a la comarca del Pallars Jussà (Lleida). Lluís, el meu pare el 12-8-1918 a Suterranya molt a prop de Tremp. Àngela, la meva mare el 13-2-1927 a Obeix, a la Vall Fosca. http://www.lleidatur.com/Turisme/Planificaelteuviatge/Onanar/Pirineus/ElsPallarsJussa.aspx Aprofito per posar també en aquesta entrada fotos dels meus padrins (avis) a qui no vaig poder conèixer.
