Anar a ca'l metge

Avui agraeixo estar tranquil·la a casa. Ahir vaig estar a 3 visites mèdiques. Sort que el meu marit es pot permetre fer-me de taxista.

A les 12h l'internista (també és oncòleg) el vaig reconèixer de seguida. Té massa anys (no m'equivoco si li'n faig 90). Segons ell la irritació de la boca és pel Sjögren, res de fongs. M'ha demanat anàlisis de sang (que ja és molt)

A les 17,30H l'otorrí. Després de 4 mesos, d'anar dos cops d'urgències, fer doble tractament per als fongs, prendre un munt de probiòtics, prebiòtics, components per al sistema immune..., m'ha fet cas i m'ha demanat un frotis bucal com em van dir el segon cop que vaig anar d'urgències. D'aquí una setmana tindran els resultats. Segons ell és un medicament el que em provoca el mal a la boca, res de fongs ni Sjögren com em vaig atrevir a suggerir.

A les 18,45h el cardiòleg. L'ecografia va sortir bé. He de continuar prenent Bisoprolol per a les arrítmies. De cap de les maneres és el Bisoprolol el que em fa mal. Segurament el motiu és l'estrés. (Ai, calma't bonica -em vaig dir)

Els tres metges, tan savis ells, van dir la seva amb tota contundència. L'única coincidència, com també l'al·lergòleg, va ser que la Sensibilitat Química Múltiple no existeix. I jo intentant no perdre l'oremus, posar-me pitjor, vaig acabar el dia entristida, dolguda, cansada, adolorida... I el pitjor "incompresa" anant d'especialista en especialista que només veu el que li toca a ell i la persona afectada ja s'ho farà. He superat un càncer de colon, he de sentir-me agraïda. Només ens queda a totes les afectades aprendre a conviure amb tot el que representa el que ens ha tocat i intentar portar-ho el millor que puguem en el nostre petit cercle d'amistats que sembla entendre com ens sentim. I endavant, sempre endavant. Cuidem-nos petonets.