Els nadals tornen a ser aquí. A mesura que ens fem més grans sembla que arribem més ràpidament. Passem de Sant Joan a Nadal en un obrir i un tancar d'ulls. I ara amb el nostre nét, veient com creix, encara vola més el temps.
Tenim la casa plena de joguines i no hi ha espai per a a posar l'arbre. El tió li ha arrebatat. Vaig veure un arbre en una botiga i he copiat la idea. Aquí el deixo per poder fer-lo un altre cop. Segurament les joguines augmentaran i l'arbre de tota la vida restarà guardat.
Sóc una "basurilla", quina raó va tenir la cambrera que em va anomenar així al veure que m'emportava l'estovalla de paper! Era moníssima, tot de flors al voltant! En fi que ho guardo tot. També vaig guardar les branques de la figuera que van podar. I ara m'han anat de primera per a fer l'arbre apa!
Llastimós que persones innocents passin aquestes festes privades de llibertat. Llastimós, injust, indecent, penós, intolerable!!!!!
L'Arnau recita rebé el seu primer poema de nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada