80è Aniversari de la proclamació de la II República

El proper dijous dia 14 d'abril, tres entitats de Barberà del Vallès han organitzat un acte amb la finalitat de commemorar el 80è aniversari de la proclamació de la II República.

L'activitat, que es durà a terme a la Sala Celler de la Torre d'en Gorgs (19 hores), estarà presentada pel Casal Popular Tangram. Seguidament, l'Associació d'Història de Barberà parlarà breument sobre què va significar la II República durant la seva curta vida: el seu projecte social, polític, pedagògic i el seu llegat a dia d'avui, acompanyat d'un breu documental.

A continuació, l'entitat Taula de Teatre interpretarà poemes de quatre dels grans poetes de l'època: Federico García Lorca, Miguel Hernández, Rafael Alberti i Antonio Machado.

L'acte ha estat molt emotiu, ha assistit força gent. La Maria Teresa, professora de Secundària, ha acabat la seva exposició amb aquesta frase que vull recordar sempre:
"Avui som aquí parlant i reflexionant sobre les bones idees que no moren mai"

Gràcies als que han col·laborat per dur a terme aquest acte. (això ho dic jo)

http://www.lamalla.cat/politica/article?id=454361

Entrevista Dr. Fernández Solà i altres.

Dr. Fernández Solà: “La Sensibilidad Química Múltiple es una enfermedad compleja, no se puede banalizar” 

http://www.bolinf.es/wp/?p=31422

La Nuca, el nou membre de la nostra família

Va néixer a Toledo el 27 de desembre del 2010 i el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, van portar-la a casa. L'Eva no parava de dir: mama és tan bonica! I jo pensava sí,sí, ja ho veurem. No sé per quina raó (segurament les meves manies malaltisses) el cas és que mai hagués pensat que la Nuca m'agradés tant. És una Golden Retriever de color beig clar, com l'anunci del Scottex (així ens entenem) El primer dia que la van portar a casa va ser molt emocionant. Semblàvem els avis amb la seva néta. Amb dos mesos i una setmana era com una joguina de pelux. Em va robar el cor especialment veient com volia saltar i la pobrissona queia de costat. I adormida era ben bé com una boleta de pelux. I té uns ullets grisos... una monada!
De moment ha trencat el cable del tf i s'ha cruspit un mocador de paper. Haver-la de treure de bon matí no és massa agradable però... És el que hi ha. Donen feina i a canvi es fan estimar de debò. Mireu les fotos, oi que és maca?