Costa posar entrades i la falta de temps, la mandra, el cansament... em poden i des de setembre no havia tocat l'ordinador. La vida ja se sap dies de tot. És així no la podem canviar. Aprofitar els bons moments ens cal i cap endavant.
Mai podem dir d'aquesta aigua no en beuré. Qui m'havia de dir que acabaria tenint un gosset, jo maniàtica total i ara uffff com ho faria sense el Yaqui, el Maltes Bichon que ha entrat en les nostres vides sense haver-ho planejat. El volia l'Arnau però després...
Aquí el teniu, sembla ben bé de joguina, oi? De vegades em fa enfadar fent de les seves. Ai com s'escapa de ràpid quan agafa els coixins, papers, qualsevol cosa que sap que no ha d'agafar i jo el renyo. Tot ho vol portar al seu llitet com si fossin les seves pertenences. Em recorda a l'Arnau quan amagava objectes davall del sofà. Vol que li rasqui la panxeta i s'estira a terra movent ràpidament les potetes del davant. No para de llepar-me les cames quan estem menjant fins aconseguir portar-se'n una part. Tenim la porta d'entrada ben pelada de tant rascar i rascar quan vol entrar. Sort en tenim de les tanques per evitar que vagi on no ha d'anar. La del menjador ja no funciona. Ha aprés a tumbar-la a base de cops. Vol estar amb mi a tot arreu i de vegades l'he trepitjat (pobrissó) i com xiscla! I d'altres no el trobem i vinga cridar-lo. Estem ben divertits!😁😂
